El fet a mà es reivindica

Sense com­ple­xos, la nova gene­ració d'artis­tes de l'ani­mació com­bina la tec­no­lo­gia amb tècni­ques manu­als tan anti­gues com l' stop motion, el dibuix i el mode­latge per donar forma a obres inno­va­do­res i, alhora, més per­so­nals. Ani­mac, la Mos­tra Inter­na­ci­o­nal de Cinema d'Ani­mació de Cata­lu­nya, reco­llirà aquesta tendència en la pro­gra­mació del fes­ti­val, que cele­brarà la dino­vena edició del 19 al 22 de febrer a Lleida.

Caro­lina López, direc­tora d'Ani­mac, asse­gura: “A diferència de fa uns anys, on la tec­no­lo­gia ho copava tot, ara hi ha un desig de tor­nar a tocar la matèria.” De vega­des, les tècni­ques arte­sa­nals els acos­ten fins i tot als ini­cis del cinema, amb el dis­seny manual de cada foto­grama plas­mats en els story board. “No és una opo­sició a la tec­no­lo­gia digi­tal, sinó un com­ple­ment”, afirma. Així, els autors inde­pen­dents en fan de la neces­si­tat vir­tut: la tec­no­lo­gia punta és sobre­tot patri­moni dels grans estu­dis d'ani­mació. A més, la com­bi­nació amb les tècni­ques manu­als els per­me­ten expres­sar millor la cre­a­ti­vi­tat i fixar un estil propi. “Als seus estu­dis, és comú veure una zona reser­vada a tallar maque­tes, dibui­xar i pin­tar, al cos­tat dels ordi­na­dors”, explica López. Direc­tors com Hayao Miya­zaki han acon­se­guit gua­nyar-se el res­pecte de crítica, públic i grans estu­dis amb tre­balls com La prin­cesa Kaguya. “Al prin­cipi, les grans pro­duc­to­res eren contràries a fer ser­vir les tècni­ques arte­sa­nals, perquè el procés cre­a­tiu és irre­ver­si­ble i n'aug­menta els cos­tos. Però ado­ren aques­tes pro­duc­ci­ons, que s'han fet un lloc al mer­cat”, asse­gura López.

Les pro­duc­ci­ons fetes a mà estan total­ment de moda. L'Ani­mac n'exhi­birà una bona mos­tra, entre els 150 curts i llarg­me­trat­ges que s'hi veu­ran. L'estrena a Cata­lu­nya de Rockets in my pockets n'és un fidel exem­ple. Aquest llarg­me­tratge, pre­se­lec­ci­o­nat als Oscars i finançat via crow­fun­ding, és obra de l'ani­ma­dora inde­pen­dent Signe Bau­mane. Vene­rada als fes­ti­vals d'Annecy i Sun­dance, és a més il·lus­tra­dora de lli­bres infan­tils, pin­tora i escul­tora. El film es basa en la vida de cinc dones que llui­ten con­tra la depressió- Entre elles, la mateixa guio­nista i direc­tora.

En Bau­mane també hi con­flu­eix una altra de les tendències de l'ani­mació con­tem­porània, la presència de dones a la direcció. “És el moment de les dones, sobre­tot entre l'ani­mació inde­pen­dent. Es nota la pet­jada de les noies joves que aca­ben la car­rera i apos­ten per fer obra pròpia. Ara es van incor­po­rant a la direcció”, explica la direc­tora de l'Ani­mac. Al fes­ti­val s'hi podrà veure obra de l'ani­ma­dora mexi­cana de stop motion Rita Basulto; i de l'hon­ga­resa Réka Bucsi, amb la seva Sim­fo­nia no. 42. També el film Blo­que­jats api­lats dels cata­lans Anna Sola­nas i Marc Riba, així com Tinc por, de Laura Ginès. “Mal­grat que el moment és com­pli­cat, a Cata­lu­nya tenim estu­dis molt potents, res­pec­tats i pre­mi­ats arreu. Com el de Sola­nas i Riba, més reco­ne­guts a fora que a casa.”

La mos­tra llei­da­tana és un expo­nent del bon moment de l'ani­mació d'autor: ha rebut 600 tre­balls, un cen­te­nar més que l'any pas­sat. Cal des­ta­car també l'estrena mun­dial del nou tre­ball de l'estudi madri­leny Tri­mono, un film de crítica política “pura i dura”. L'Ani­mac també posa el focus en l'ani­mació asiàtica, amb més presència de films xine­sos, core­ans i japo­ne­sos. Com la dar­rera pel·lícula de Mizue Mirai: expe­ri­men­tació visual i nar­ra­tiva amb tècni­ques manu­als.