Crònica arenyenca del 1714

“Poso per memòria com l'any 1713 vingueren las tropas de Phelip Quint ha assitiar en Barcelona, quant Carlos Tercer se'n fou anat a l'Imperi per la mort de son germà...” Així és com comença la crònica de Francesc Bellsolell de la Torre, on des d'un lloc privilegiat com el seu casal de Sant Martí d'Arenys, avui Arenys de Munt, explica alguns dels fets que van sacsejar Catalunya durant la guerra de Successió. Des de les seves propietats tenia a tocar la riera d'Arenys, una de les vies de comunicació més directes i estratègiques per enllaçar el litoral amb l'interior de Catalunya, cap a Granollers, Hostalric, Vic i Manresa. Al llarg de tota la guerra de Successió, la riera va ser l'escenari de moviments de tropes, enfrontaments i batalles entre les tropes borbòniques i la gent del territori. També va ser el punt de desembarcament de les dues expedicions que envià la ciutat de Barcelona per lluitar contra l'ocupació borbònica.

Tot allò que el mateix Francesc Bellsolell va presenciar i els testimonis d'altres pagesos i veïns formaven part del relat que ara s'ha publicat Crònica de Francesc Bellsolell de la Torre dels anys 1713 i 1714, sota l'edició a cura de l'historiador i arxiver municipal Francesc Forn i promogut per la comissió del tricentenari d'Arenys de Munt. El manuscrit, relligat en pergamí, que s'ha pogut revisar i consultar gràcies al fons documental de la família Bellsolell i el seu bon estat de conservació, és una crònica personal i molt detallada des del front exterior del setge.

Tal i com s'explica al llibre, Francesc Bellsolell va ser molt caut i no va incloure els relats en el seu Llibre de Vàrias Notas, pel risc que això comportava i optà per copiar-lo de forma més dissimulada en un altre llibre que porta el títol gens sospitós de Llibre de dèbits y crèdits de Cada Bellsolell de la Torra. El relat dels fets que passen a la comarca i al país es concentra en nou pàgines escrites per les dues cares amb un text força atapeït i amb pàgines sense numerar qui sap si també per precaució.

Segons apunta Francesc Forn en el llibre, la manera de redactar els fets i les poques precisions cronològiques fa pensar que ho va escriure un cop finalitzat el conflicte bèl·lic. S'hauria apuntat la seqüència dels esdeveniments poc després que passessin per escriure amb més calma, amb molta precisió i lletra acurada, el relat per deixar constància dels moments de transcendència històrica que li tocaven viure. Per als anys posteriors al 1714 hi afegí i quantificà els nombrosos impostos, sobretot el del cadastre, que van recaure sobre els catalans. Francesc Bellsolell va ser un austriacista convençut però sempre condicionat pel seu estatus de pagès benestant. Va admirar les gestes del coronel Ermengol Amill com ell mateix relata a la batalla de la Candelera que tingué lloc a Sant Martí d'Arenys el 1714, on l'atac del coronel a les tropes borbòniques va ser “una acció tan digna de ser poderada y ab tant grandíssim valor que causava admiració gran ha tots los que ho miràvan que, pujant ab tant poca gent montanya amunt, tingués valor de voler tràurer las tropas que estaven dalt del turó”. L'edició inclou gravats de l'època, fotografies i dues làmines on a partir dels relats es reconstrueix l'itinerari de l'expedició del Diputat i la batalla de la Candelera.

La crònica de Francesc Bellsolell va ser publicada per primera vegada a Arenys de Munt l'any1981, però va patir un excés de regularització ortogràfica per facilitar-ne la lectura. Antoni Simon publicà la crònica l'any 1993 com a apèndix en el seu llibre Pagesos, capellans i industrials de la Marina de la Selva. La transcripció que en va fer aleshores ha servit per comparar-la amb el text original i presentar la nova versió. L'edició del llibre era una de les prioritats de la comissió arenyenca dels actes del tricentenari per la importància de la reedició del text i el seu accés a la ciutadania. Un llegat històric que es conserva gràcies a l'arxiu familiar Bellsolell investigat a fons per Francesc Forn. Des del segle XVII aquesta nissaga d'arenyencs ha deixat constància amb les seves memòries i escrits de la història que ha enllaçat fins a cinc generacions. Segons Forn, aquesta voluntat de deixar testimoni se situa davant d'un cas únic en la història del nostre país. La presentació s'ha fet abans de tancar l'any del tricentenari a Arenys de Munt i al mercat del Born de Barcelona.