fotografia
jordi camps i linnell
Narcís Sans, un testimoni privilegiat
Un llibre recull una selecció d'imatges del fotògraf i cineasta gironí que deixen constància dels canvis experimentats al territori al llarg de més de 50 anys
L'aparador de Can Sans va ser durant molts anys un punt d'atracció per als gironins i gironines que anaven a ramblejar els caps de setmana al centre de la ciutat. Molts s'acostaven a la botiga situada a la pujada del Pont de Pedra número 2 (el primer establiment de la família Foto-Cine Sans va estar situat al carrer Ciutadans, 3) per contemplar les instantànies i reportatges gràfics que s'hi exhibien o bé per reconèixer algun vell conegut i vés a saber si descobrir que un mateix havia estat inconscientment captat per la càmera del seu propietari, Narcís Sans. Perquè aquest, fotoperiodista i cineasta que va treballar per a diversos mitjans de comunicació, aprofitant que havia de cobrir tota mena d'esdeveniments culturals, polítics, socials i esportius, omplia els rodets d'instantànies dels assistents, com a gran apassionat de les escenes humanes que era. Imatges que després revelava, seleccionava i exposava a les vitrines del negoci familiar.
Ara, ja sense la presència d'aquella botiga emblemàtica que va tancar portes l'any 2008, un llibre, publicat per Rigau Editors i l'Ajuntament de Girona (el número onze de la col·lecció Girona Fotògrafs) recull una destacada selecció de l'obra de Narcís Sans, que s'acompanya amb dos textos de les historiadores Fina Navarrete i Laura Terré a través dels quals es repassa la seva biografia i estil formal.
Tot un referent
Narcís Sans (Viladasens 1920-Girona 1994) és, sens dubte, un dels grans referents de la fotografia de Girona, la Costa Brava i les comarques gironines. Després de mig segle dedicat en exclusiva a la fotografia i al cinema, el seu llegat es compon d'una obra ingent i heterogènia que ha donat de si un fons de 600.000 imatges que conserva el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l'Ajuntament de Girona i 600 pel·lícules i reportatges videogràfics de gran valor informatiu que custodien TVE i la Filmoteca espanyola. I és que Sans, “fotògraf per vocació” i “obrer de la càmera” –en paraules de Laura Terré–, ho va fotografiar tot durant diverses dècades. Les seves imatges, tant les captades per la seva càmera fotogràfica com la cinematogràfica, han deixat testimoni dels canvis que ha experimentat la ciutat i el territori gironí al llarg de 50 anys.
Autodidacte com tants d'altres, Sans es va iniciar en el món de la fotografia de forma amateur per acabar convertint-se en un professional. El fet de convertir-se en fotoperiodista i càmera de Televisió Espanyola, des dels anys 40 com a col·laborador de Los Sitios –el Diario del Movimiento i l'únic que s'editava a la ciutat–, el van convertir en testimoni privilegiat de tot allò que s'esdevenia a Girona i la seva demarcació. Reportatges com la mort del bisbe Cartañà o la visita del dictador Francisco Franco (que capten tant els protagonistes com la multitud), els efectes de diversos aiguats (del 1962, 1965 i del 1971), l'arribada del turisme i els seus efectes, com ara la construcció d'infraestructures emblemàtiques (l'aeroport i el viaducte del tren a Girona, per exemple), són només alguns dels grans temes que va tractar i que van transcendir pel seu acurat tractament. Perquè malgrat representar el sector més oficial dels professionals que es dedicaven a la fotografia a la ciutat, la seva predilecció per les escenes més humanes i la gent que assistia als actes oficials el van convertir en un fotoperiodista distintiu.
L'empremta d'humanitat
Les fotos de Narcís Sans constaten, tal i com defineix Laura Terré, “la passió que fa sonar l'instrument de la càmera amb una sensibilitat que fa vibrar més sentits dels necessaris per tal d'exercir simplement la professió”. En elles, com bé assenyala, “hi resta l'empremta d'humanitat, l'aire del temps i tot el detall secundari més enllà d'allò que diríem acte oficial. Ens resta la imatge com una finestra oberta”. La mateixa historiadora destaca que no en totes les fotografies de Sans hi apareix gent. “Encara que en la majoria s'esforça per presentar el poble, els obrers, els treballadors del camp, les mestresses de casa, els nens i nenes..., i s'esforça, també, a l'hora d'obtenir miracles a càmera, captant estats d'ànim i complicitat. En algun cas li interessa la presència de la gent com a tot, deixant de banda la mirada directa dels individus un a un, cosa que fa palesa la identitat.”
