cultura

El Dalí maleït, a Venècia

El pavelló espanyol de la Biennal, ideat per Martí Manen, rellegirà el més ocult de l'excèntric personatge amb l'obra d'artistes contemporanis

A l'espai El Palomar de Barcelona,
es pot veure
un avanç del pavelló espanyol
Francesc Ruiz, un dels artistes del projecte, rescatarà el llegat del còmic porno italià

Fins no fa massa, a Dalí se'l veia com un personatge antipàtic i superficial que amb les seves dèries de pallasso, fatxes i pesseteres embrutava la visió romàntica de l'art. El centenari de l'artista l'any 2004 va marcar un abans i un després en aquesta percepció. Per fi, els experts van començar a separar el gra de la palla. A separar-lo, però també a entendre'l i a valorar-lo en tota la seva dimensió. Sense el personatge, irònic i trampós alhora, no es pot comprendre Dalí. El personatge és una obra més seva. I pionera. Com diu Manuel Borja-Villel, director del Museu Reina Sofía, Dalí és el primer que s'adona que “l'artista ja no és una figura heroica i romàntica, sinó algú que es mou en un món on la cultura forma part de l'oci i l'entreteniment”.

Aquest Dalí que s'anticipa a la postmodernitat, que desbrossa el camí de les performances, dels happenings i del pop art, es manifestarà “com un fantasma” al pavelló espanyol de la pròxima Biennal de Venècia, cridat pel comissari Martí Manen (Barcelona, 1976), que tot just dilluns recollia un dels reconeixements del sector de les galeries d'art catalanes, els premis GAC, pel programa d'exposicions que va desplegar el curs passat al centre de la Fabra i Coats, junt amb David Armengol. En el qual, per cert, va incrustar algunes referències al geni empordanès.

Manen pertany a una nova generació d'estudiosos que ja no només no té ni el més mínim prejudici amb el Dalí pintoresc i excèntric, sinó que, a més, hi detecta tota la complexitat, la riquesa i la pervivència del seu llegat artístic. Amb el seu projecte per al gran esdeveniment de la ciutat dels canals, de títol Los sujetos, s'ha proposat “resituar la figura maleïda, oculta i incòmoda de Dalí en un discurs contemporani”. Reinterpretar-lo des de l'actualitat. Buscar en les pràctiques artístiques d'avui “els links” que dirigeixen al sentit d'aquest personatge tan extravagant, ambivalent i controvertit que “Dalí s'inventa a la mida dels massmedia per dir i fer el que li rota”. El Dalí que es burla i trastorna les normes i les convencions amb la seva indefinició sexual, les seves boutades polítiques, però també quan perverteix les lògiques del mercat de l'art amb l'escàndol de les signatures en blanc, “un pronunciament artístic potentíssim”, assenyala Manen.

El “fantasma” de Dalí es passejarà amb total llibertat per dins del pavelló espanyol de la Biennal. Però sense les seves obres. No n'hi haurà ni una. Dalí hi serà sense ser-hi. Ell és només el “punt de partida” d'una exposició que el comissari ha concebut tot compenetrant el treball dels artistes Helena Cabello (París, 1963) i Ana Carceller (Madrid, 1964), Pepo Salazar (Vitòria, 1972) i Francesc Ruiz (Barcelona, 1971). “No representen Dalí. No l'il·lustren. Ens ajuden a rellegir-lo des de l'actualitat”, insisteix Manen. Un projecte col·lectiu que desafia el model personalista de pavelló que l'Estat espanyol sempre du a Venècia. Manen ha tingut molt en compte el context de crisi i les cada vegada més escasses oportunitats que tenen els artistes nacionals per consagrar-se a escala internacional.

La Biennal no s'obrirà fins al maig, però aquests dies, fins a finals de setmana, s'exposa a l'espai El Palomar (carrer Elkano, 43 bis) de la capital catalana un avanç del que serà el pavelló espanyol. Un petit però contundent tast que prefigura part de l'aportació de Francesc Ruiz al projecte conjunt. Ruiz, un nom imprescindible de l'escena artística barcelonina des dels noranta, afiliat al còmic expandit, ha gestat una proposta que pivota al voltant de dos enigmàtics personatges del fumetto eròtic gai italià dels anys setanta i vuitanta, avui oblidats: Rolando del Fico i Gary de Sukia, aquest segon, amb un èxit als quioscos que va arribar a traspassar fronteres de tot Europa.

Ruiz els reivindica per “donar visibilitat i reflexionar sobre la memòria LGTBI [lesbiana, gai, transgènere, bisexual i intersexual] i el llegat perdut de la cultura popular”. El seu principal aliat serà una publicació per entregues que els visitants de la Biennal localitzaran en diferents punts de distribució amagats als Giardini de Venècia. Un format i una experiència de tall detectivesc que enllacen amb altres treballs anteriors de Ruiz, com ara el còmic Soy sauce, que va crear per a l'Espai 13 de la Fundació Miró.

El recorregut començarà al pavelló espanyol amb un primer fascicle que inclourà la pista per aconseguir el següent, i així fins a completar una ruta sencera i, també, el còmic sencer. El públic s'haurà de capbussar en les vivències i evidències de Rolando i Gary, paradigmes de gairebé tots els estereotips de l'homosexualitat, i haurà de sintonitzar amb els seus codis secrets: uns recursos iconogràfics –àngels, salamis...– que el pare espiritual del còmic original, l'editor Renzo Barbieri, feia servir per camuflar les accions de sexe. A pertot dels jardins venecians hi haurà picades d'ullet a aquests misteriosos dibuixos. No passarà desapercebut. I tant Ruiz com Manen ho saben. El risc no els espanta.

Per a Manen, va ser “una sorpresa total” que el seleccionessin per dirigir l'esdeveniment venecià. I ell correspon a la invitació amb una proposta que, de sorprenent, també ho serà. Tota la resta és, per ara, un secret que ja s'anirà desvetllant. Francesc Ruiz prepara una altra peça vinculada al món de la premsa. Cabello/Carceller, una aventura que celebrarà la barreja d'identitats de tot tipus. I Salazar, amb tot el seu variat repertori de llenguatges, promet una gran instal·lació. Complexitat, sensualitat i potència són, diu el comissari, els perfums que emanaran del pavelló. “No serà un pavelló fred, hi explicarem moltes coses”, conclou.

Un espai on l'art emprèn el vol

El Palomar és un espai de trobada, exhibició i diàleg artístic molt peculiar situat al barri del Poble-sec. Enlairat dalt d'un àtic, es fa difícil pensar on si no hauria pogut presentar Francesc Ruiz aquesta prèvia del pavelló espanyol. De fet, la missió d'El Palomar ja és aquesta: ajudar que emprenguin el vol “discursos, subjectes i pràctiques que tenen dificultats per penetrar en l'esfera artística contemporània oficial”. “Reclamem el trans i l'inter del queer, volem parlar de les complexitats i contradiccions de les identitats múltiples des d'una particular visió política i artística. Sabem que sota el suposat triomf de la llibertat (ara més que mai amenaçada) s'amaguen les formes més refinades, però no per això menys atroces, d'homofòbia, transfòbia, sexisme i racisme”, expliquen les dues ànimes d'El Palomar, Mariokissme i R. Marcos Mota. El van obrir fa just dos anys amb una programació eclèctica però sense desviar-se ni un mil·límetre d'aquests principis. Per visitar l'espai, cal demanar cita prèvia enviant un correu a [email protected]. I, sobretot, tenir la ment i el cor oberts: “Aquí lluitem contra la fredor institucional, l'afecte és bàsic”, subratllen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.