Guerra freda sobre patins

Resulta apassionant comparar Red Army amb Foxcatcher. L'excel·lent ficció de Bennett Miller utilitza l'esport per fer una metàfora sobre el sorgiment del monstre neoconservador. El documental de Gabe Polsky també utilitza la confrontació esportiva per parlar-nos de la fi de la guerra freda i articular una metàfora sobre el pas d'una Unió Soviètica en què es creia en la col·lectivitat a una Rússia que s'ha convertit en l'imperi de l'individualisme. La Red Army era com es coneixia popularment l'equip d'hoquei sobre gel de la vella Unió Soviètica. Els seus cinc components van guanyar els principals campionats del món i van convertir-se en una forta arma de propaganda de la unitat del sistema comunista, quan aquest estava a punt d'acabar. L'hoquei va ser ajudat pel govern de Stalin i convertit en una poderosa arma de propaganda exterior. Els jugadors marxaven a conquerir el món sota la vigilància secreta del KGB.

La pel·lícula mostra com aquest equip es va disgregar i com alguns dels seus membres van deixar de viure en el paradís artificial soviètic per assumir el somni americà. Un dels personatges més interessants del documental és el defensa Viatxeslav Slava Fetisov, que va ser medallista olímpic soviètic, jugador de diversos equips americans i al final ministre d'Esports del govern de Putin. El personatge posa de manifest les contradiccions d'un país en què el col·lectiu es va dissoldre en l'individual i en què l'esport va esdevenir també una poderosa arma política. Fetisov passa de ser l'heroi nacional a convertir-se en el gran traïdor nacional i a ser recuperat com a mite d'un nou engranatge polític. Polsky retrata tot això amb acidesa i un sentit de l'humor brillant i iconoclasta.