Horta mostra els retrats amb què Picasso va immortalitzar els seus amics catalans

«Creiem que és una bona representació de les amistats catalanes de Picasso, no hi és tothom però sí els amics més famosos i també els més íntims», explicava ahir el comissari de la mostra, Eduard Vallès. Sota el títol Picasso: retrats dels amics catalans de joventut, l'exposició inclou un total de 28 dibuixos originals, dues fotografies fetes per Picasso i també publicacions periòdiques com ara Pèl&Ploma, Catalunya Artística, La Música Ilustrada Hispano-Americana o Arte Joven, on apareixen també retrats fets per Picasso d'artistes catalans. Tots els retrats són d'amics que Picasso va conèixer durant els prop de nou anys que va estar vivint a Catalunya, del 1895 al 1903, tot i que n'hi ha alguns, com el de Jaume Sabartés, dibuixats anys més tard. «Fins ara ens havíem centrat més en la relació de Picasso amb Horta de Sant Joan i el seu paisatge i amb aquesta exposició reivindiquem la part més humana de la relació de Picasso amb Catalunya», comenta Vallès. «La idea és utilitzar l'excusa del centenari de la segona estada del pintor a Horta per retrobar els amics i portar-los aquí, on el seu gran amic d'Horta, Manuel Pallarés, exerceix simbòlicament d'amfitrió», afegix Vallès.

La mostra comença amb un retrat de Josep Palau i Fabre, que, tot i que no fou un amic de joventut, és l'expert picassià que més ha resseguit la relació de Picasso amb els seus amics catalans, i s'estructura en tres grans àmbits: els amics de llarg recorregut –els que va conèixer primer i amb els quals va conservar l'amistat durant molts anys–, entre aquests hi ha Manuel Pallarés, el seu amic d'Horta, de qui s'exposa un retrat que va pintar quan només tenia tretze anys. També hi ha l'escultor i escriptor Jaume Sabartés, molt catalanista, a qui dibuixa irònicament ballant una sardana. En el segon àmbit trobem la generació precedent a Picasso: els artistes ja consagrats del moment: Ramon Casas, Santiago Rusiñol o el músic Enric Morera. I en el tercer, els pintors, escultors i escriptors de la seua generació, entre els quals s'inclouen retrats d'Isidre Nonell, Joaquim Mir o Ricard Opisso. Amb aquests retrats queda demostrat el caràcter intergeneracional de les amistats de Picasso i que no tots els seus amics catalans eren pintors.

Tot i ser una mostra de petit format –s'ha optat pels dibuixos per la qüestió pressupostària i d'assegurança– l'exposició mostra la prodigiosa capacitat de Picasso de fer retrats. Alguns són molt acadèmics mentre que d'altres presenten una notable llibertat d'execució i deixen veure el Picasso més transgressor.

Amb aquesta mostra, el centenari de la segona estada de Picasso a Horta arriba al seu punt àlgid, ja que coincidix amb l'altra gran exposició del centenari: Picasso, fotògraf d'Horta. Instantànies del cubisme. 1909, que es podrà veure fins al 18 d'octubre al convent de Sant Salvador i que ja han visitat unes 4.000 persones aquest estiu. A més divendres vinent començarà el curs d'estiu de la URV Picasso: amics i paisatges, que ja té 30 inscrits. Els eixos temàtics són els de les dues exposicions esmentades. Pel novembre hi ha programada una trobada de museus amb obra picassiana.