L'heroi convertit en monstre

Una vella controvèrsia envolta l'estrena d'El francotirador de Clint Eastwood. Hi ha qui l'acusa d'exaltar un monstre de l'exèrcit americà que va convertir-se en un tirador letal d'elit. Altres afirmen que el vell Clint Eastwood ha mostrat el seu costat republicà i s'ha perdut en l'exaltació patriòtica. Particularment penso que aquestes lectures són esbiaixades, fruit de la confusió entre l'adopció d'un punt de vista i la creació d'ideologia. Clint Eastwood no ha fet mai una pel·lícula antiamericana i quan filma els rituals militars no els desmitifica.

Amb tot, però, El francotirador estableix una continuïtat amb un projecte d'Eastwood que té com a finalitat el desig d'explorar la creació dels mites que configuren el somni americà. En les seves millors pel·lícules, Eastwood explora la configuració de la llegenda per desmitificar-la i mostrar-nos allò que amaga. Christopher Scott Kyle, el franctirador que va matar 255 persones en la guerra de l'Iraq, és l'altra cara del somni americà. El bon soldat de la guerra es transforma en un psicòpata. L'heroi del front és un pare de família inestable. El bon americà esdevé un perill per a la mateixa societat. El joc de contrastos no és gens complaent. L'heroi que en altres temps hauria esdevingut un personatge llegendari és una víctima de les construccions que han exaltat una certa idea de patriotisme. És com un personatge orfe que busca la paternitat en una idea de la pàtria que ha deixat de tenir sentit.

El francotirador mostra els elements que configuren la creació de la paranoia. De petit, el pare adverteix a Chris Kyle que els gossos pastors són els que protegeixen els xais dels llops i que ell ha de ser un bon gos que vigili la pàtria. Més tard, veu per la televisió com els llops atempten contra les Torres Bessones. En la comunitat, Chris Kyle és impulsiu i protector. El culte a la defensa del territori el portarà a la guerra, on és un guerrer contra el mal musulmà.

Clint Eastwood no busca un discurs pacifista ni intenta explicar res del conflicte de l'Iraq. Els altres són la reencarnació del mal. Les fractures es manifesten quan es confronta l'espai de l'acció amb l'espai familiar. Quan l'heroi no es troba en el camp de batalla és un paranoic. Pensa que, en la societat civil, la guerra pot trobar-se en qualsevol lloc i que ha de continuar protegint els seus. A Clint Eastwood li interessa observar com la paranoia es transforma en un dels grans virus de la societat americana. L'home de la guerra és un addicte a la violència, necessita disparar, ser perseguit i sentir l'adrenalina del risc d'una mort propera. El problema radica a entendre com pot configurar-se una societat civil amb la presència dels monstres que han matat en el camp de batalla. Llavors la violència deixa de ser un tro llunyà per instal·lar-se en el cor de la societat.

En el fons, Clint Eastwood, en les seves pel·lícules, no fa res més que donar voltes sobre un vell mite que ajuda a entendre el pensament i la conducta de l'Amèrica profunda: el mite de la frontera. El mite reconeix que la civilització americana va construir-se a partir de la configuració de la frontera que separava el món salvatge i la civilització. Els guardians de la civilització havien de preservar-la de l'altre. La vigilància garantia l'ordre, però també generava la paranoia i el culte desmesurat a la força. El mite de la frontera va fer que la violència funcionés com un mecanisme d'autodefensa i que s'instal·lés en el cor de la democràcia. Els gossos pastors van convertir-se en bons i dolents de la societat.

Chris Kyle, el franctirador, és l'encarnació d'aquesta contradicció.