Perquè la revolució arribi abans

Boots Riley de The Coup , és d'aquells que vol fer arribar el missatge; del que diu i del que canta. Declaradament comunista, el seu activisme polític va més enllà dels titulars cridaners – “Obama és només un titella imperialista” – i d'aquest halo –mig misticisme i mig etiqueta– que el rodeja, com un dels músics que la CIA segueix de prop. Dalt l'escenari també es pot fer la revolució o, com va dir Boots davant del públic del Black Music Festival , dissabte a La Mirona, “el dolç àngel” de la revolució. El concert de la banda californiana i antisistema era un dels programats junt amb el Festival Í-taca, i que s'afegeix a la reivindicació del sector contra l'IVA cultural, regalant pomes als assistents a l'accés a la sala. Després d'una primera entrada en fals per un so deficient, Boots, que no desentonaria en un episodi de la sèrie The Wire, volia fer entendre el missatge; difícil captar el contingut sarcàstic en un directe potent, un hip hop hardcore, molt a prop de Race Against the Machine que del so funky clàssic. “Traduïu, expliqueu-ho als companys”, insistia Boots en castellà i en català quan presentava cada cançó. Catalunya la va tenir molt present i la repetia com un mantra. I va encomanar a la lectura dels versos de les cançons, de les quals es van escoltar The Magic Clap o The Guillotine, de l'últim disc Sorry to bother you (2012). La música ens comprometia amb el món? Saltant, l'activista va dir que el compromís es demostrava ballant. I així ho va fer el públic. Amo de les paraules, el guitarra ho va ser amb un solo llarguíssim i la cantant Silk-E no només va exhibir malucs i elasticitat sinó potència vocal. Boots va confessar que, com Dylan o Cat Stevens, també té revelacions que després són cançons abans de presentar 5 millions ways to kill a C.E.O. I ajudat per una noia del públic, com qui ha baixat del Sinaí, va fer entrega dels manaments que faran que la revolució arribi abans: Laugh (riure), love (amor), fuck (follar) and drink liquor (beure licor). I acabat el bis, Boots va baixar, i entre els seus iguals, es va deixar fotografiar, petonejar i fins i tot compartir copes. El compromís polític també necessita de selfies.