Premià de Mar llueix el llegat romà

Premià de Mar sal­darà, en bona part, el deute pen­dent que té amb el seu pas­sat més llunyà. Aquest diu­menge inau­gura el jaci­ment romà de Can Fer­re­rons, quinze anys després que fos tro­bat arran d'unes obres d'urba­nit­zació de la zona que van dei­xar al des­co­bert un sin­gu­lar edi­fici de planta octo­go­nal únic a Cata­lu­nya. L'estruc­tura es troba en un magnífic estat de con­ser­vació i ara que està sota cobert per­metrà al visi­tant fer un recor­re­gut per la seva història, des que es van aixe­car les pri­me­res parets el segle V fins que es va des­ti­nar a necròpolis i va aca­bar des­a­pa­rei­xent sota la sorra de la riera dos-cents anys més tard.

L'arqueòleg i tècnic de Cul­tura de l'Ajun­ta­ment de Premià de Mar, Ramon Coll, ha estat l'artífex d'aquesta llarguíssima ges­tació que va començar l'any 2000. Pre­cisa que, de moment, l'espai s'ha habi­li­tat per fer-hi visi­tes con­cer­ta­des pen­dent del pro­jecte de museïtzació que ha d'aca­bar de donar forma al Museu Romà de Premià de Mar. “Queda força feina per fer, però el jaci­ment és una joia que volíem mos­trar ja”, apunta i afe­geix que les visi­tes es faran en grups d'un màxim de cin­quanta per­so­nes “que podran com­pro­var amb detall les tècni­ques cons­truc­ti­ves d'aquell poble que ja uti­lit­zava l'enco­frat”. Mal­grat fer tant de temps que Can Fer­re­rons és una rea­li­tat a Premià de Mar i mal­grat que s'ha apro­fun­dit sig­ni­fi­ca­ti­va­ment en el seu estudi, encara que­den mol­tes incògni­tes per des­ve­lar. Ramon Coll recorda que el jaci­ment en si, més enllà de l'edi­fici, data del segle I aC i ocupa unes 5 hectàrees. “L'antiga Iluro, ara Mataró, o la Bae­tulo romana, actual Bada­lona, tenien entre vuit i nou hectàrees”, deta­lla. Aquesta mag­ni­tud fa que els arqueòlegs tre­ba­llin amb la hipòtesi que més que una vil·la rica fos un vicus o llo­gar­ret.

En tot cas, en els ini­cis del jaci­ment s'hi han tro­bat ves­ti­gis del con­reu de la vinya i la poste­rior ela­bo­ració i expor­tació del vi. Pel que fa a l'estruc­tura con­ser­vada, uns 550 m², Coll manté que es trac­tava d'un habi­tatge pri­vat, amb ter­mes i habi­ta­ci­ons de ban­quet, amb el pati cen­tral com a dis­tribuïdor dels dife­rents espais. “Era un edi­fici de pres­tigi, un pavelló de rebre, que copia l'arqui­tec­tura impe­rial de l'època Baix Impe­rial, i que és únic a Cata­lu­nya”, cons­tata. Cap a l'any 450 Can Fer­re­rons viurà un procés de rura­lit­zació i es des­ti­narà a acti­vi­tats pro­duc­ti­ves. “En aquest nivell apa­rei­xen els dipòsits i les prem­ses de vi, les dòlies i els forns petits per tre­ba­llar els metalls. Les habi­ta­ci­ons són adap­ta­des per a les noves neces­si­tats”, asse­nyala. L'arqueòleg afirma que l'acti­vi­tat gai­rebé és autàrquica, “hi ha molt poc mate­rial d'impor­tació”.

La ter­cera fase del jaci­ment l'ocupa la mort. A finals del segle VI o prin­cipi s del VII es con­ver­tirà en una necròpolis. En les exca­va­ci­ons de l'any 2000 es van loca­lit­zar una quin­zena de tom­bes. “Dins de les habi­ta­ci­ons hi vam tro­bar qua­tre enter­ra­ments d'infants aca­bats de néixer, un fet estrany, en el món romà tardà, però pos­si­ble­ment vin­cu­lat a la creença que el nou­nat per­ta­nyia a l'àmbit de la llar i no pas a la comu­ni­tat i no podia ser enter­rat fora de la casa”, comenta. La necròpolis final­ment aca­barà soter­rada pels sedi­ments de les dues rie­res que l'envol­ten, el tor­rent de Font­santa i l'actual car­re­tera de Vilas­sar de Dalt. Coll con­fia que donant a conèixer aquest lle­gat als pre­mi­a­nencs “es faci­lita l'accés a un pas­sat injus­ta­ment obli­dat, però que ens ha mar­cat com a comu­ni­tat”. El nou Museu Romà, a més, con­vida a visi­tar també l'acu­rada expo­sició arqueològica per­ma­nent del Museu de l'Estam­pació de Premià de Mar, que enllaça des de la pre­història fins a final de l'època romana. Un luxe recent­ment remo­de­lat.