Opinió

des del jardí

vicenç pagès jordà

Planeta Hemingway

L'aportació més coneguda d'Ernest Hemingway al gènere del conte és l'anomenada “teoria de l'iceberg”, que desenvolupa a la novel·la Mort a la tarda (1932). Aquesta teoria ve a dir que si l'autor té prou coneixement sobre el que està escrivint, pot ometre algunes informacions, que el lector percebrà com si les llegís. Aquesta omissió, de fet, pot ser una qualitat, ja que obliga el lector a omplir forats, ordir hipòtesis i, en definitiva, a ser actiu.

Un dels textos que duen a la pràctica la teoria de l'iceberg és la cançó Un buen día (2000), del grup granadí Los Planetas. Aparentment, la lletra narra el desenvolupament d'un dia qualsevol: el protagonista es desperta, romanceja al llit, esmorza al bar, llegeix el diari, etcètera. A la tercera estrofa, però, hi trobem un vers que aparentment no té relació amb el que ens ha explicat fins ara: “Y no me he acordado de ti”.

Després de dues estrofes destinades a relatar com el protagonista ha begut unes cerveses amb els amics, ha fet la migdiada i ha llegit uns còmics de Spiderman, a la sisena estrofa hi apareix un altre vers inquietant: “Y me he puesto triste”. Les dues últimes estrofes confirmen la importància d'aquesta sospita, ja que després d'esmentar l'estada en uns determinats bars, el narrador hi afegeix “donde quedaba contigo”. Els últims versos de la cançó són la punta de l'iceberg, que a la vegada ens ajuda a entendre per què el protagonista es lleva tard: “Y no he vuelto a pensar en ti / hasta que he llegado a casa, / y ya no he podido dormir / como siempre me pasa”.

El tema d'Un buen día, doncs, no són les activitats que detalla el narrador, sinó el personatge innominat que va tenir una certa importància en la seva vida i que ara n'està absent, fet que tendeix a omplir-lo de nostàlgia. Si el dia mereix el qualificatiu de “bo” és precisament perquè el narrador aconsegueix oblidar, de tant en tant, aquest personatge.

L'esquema narratiu d'aquesta cançó recorda el del conte El gran riu Two-Hearted, de Hemingway, que narra minuciosament les activitats de pesca que emprèn el protagonista. Més d'un crític apunta que el rerefons del conte és la guerra, ja que la dedicació exclusiva a la pesca es pot entendre com una maniobra de distracció del protagonista contra els records, igual com la que emprèn el narrador d'Un buen día, si bé aquest darrer facilita la feina incorporant unes quantes pistes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.