CRÒNICA
‘The New Showman'
Un títol reduccionista obligat més per acomodar les paraules a l'espai que per la síntesi periodística. I en certa manera The New Raemon , el nom artístic de Ramon Rodríguez, també va acomodar-se, divendres a la nit, a l'espai, el de l'Auditori de Girona que, tot i ser la Sala de Cambra, acaba imposant una imaginària quarta paret, entre el públic gironí –que el tòpic pressuposa fred– i els músics. I ho va fer revelant-se com un showman, un cantant que fa bromes i explica acudits no tant amb la voluntat de fer-se el graciós sinó com “una trampa”, mentre guanya temps per afinar la guitarra. I és aquesta faceta irònica del músic de Cabrils, un humor atapeït de referències d'això que es diu cultura pop, molt generacionals, la que es contraposa amb el so lànguid, lineal, marca de la casa. The New Raemon, però, es va fer seu l'escenari a la manera del seu admirat Eugenio, de qui va manllevar la frase feta per escriure El saben aquel. I la ironia ja es va poder intuir en la primera salutació al públic: “Bona nit, malparits!”
El concert del festival Strenes servia per a presentar nou disc Oh, Rompehielos (2015) i així va començar la nit amb Una historia real i Reina del Amazonas que va demostrar com una excel·lent percussió dóna la contundència necessària a un músic que només fa dos tipus de cançons: “enfadades i més enfadades”. Al llarg de tota la nit, l'autoparòdia de The New Raemon va ser el valor afegit del concert; un deix burleta i natural que li va servir per presentar les cançons dels primers discos, “són les que més us agraden” i són les que es deixen de tocar com si aquest recordatori de la popularitat fos una molèstia, una àncora aferrada al passat. Orgullós pare –les filles tenen una banda, Mourn, han fet gira als Estats Units i la petita de 15 anys té xicot, “un drama”, va dir ell amb to sorneguer–, The New Raemon va introduir Sucedáneos recordant una anècdota amb la nena, quan la portava a escola i la cançó sonava dia si dia també a l'emissora Icat, “quan era FM”. The New Raemon és tot el contrari de l'etiqueta i per això va proclamar un “tornem a la felicitat” abans d'El cau del pescador, un “intent frustrat de cançó country”. Cançons boniques, felices o així és l'efecte que tenen en el públic que, com un cor tímid però que se sabia la lletra, va entonar Bailar pegados de Sergio Dalma induïts per The New Raemon, a tall de felicitació a una parella que es casava. “Podem fer el paripé, marxar i tornar a fer els bisos”, va dir el cantant en mode artista que es riu de l'artista, no abans d'haver-nos regalat una imitació de Bender, el robot de Futurama, cantant “Yo soy Simon, tú, Garfunkel”.