cultura
Jessica Lange
Actriu i fotògrafa
“M'exposo més fent fotos que actuant”
Algunes estrelles de Hollywood tenen cops amagats. Aquest és el cas de Jessica Lange, la protagonista d'El carter sempre truca dues vegades i Tootsie, que descobreix a l'exposició Unseen –que avui obre amb la seva presència a l'Arts Santa Mònica de Barcelona– la seva faceta com a fotògrafa, en el marc de la fira Arts Libris. Amb 66 esplèndids anys acabats de complir, Lange critica els selfies –“a qui li importa?”, exclama– a favor de la fotografia en blanc i negre i amb rodet. Sempre porta a sobre la seva Leica M6.
Com es va interessar per la fotografia?
Fa molt de temps vaig tenir l'ocasió de tenir al voltant una bona colla de fotògrafs com Larry Clark, Robert Frank i Danny Lyon i vaig poder observar de prop el seu treball. Vaig començar també a col·leccionar obres de clàssics com ara Josef Koudelka, Álvarez Bravo, Walker Evans o Cartier-Bresson. Malgrat que mai no he estudiat fotografia, a poc a poc em vaig atrevir a disparar, revelar, imprimir...
Quina és per vostè la connexió entre cinema i fotografia?
En el cinema estàs envoltat de tecnologia de la imatge i de professionals que entenen de llum, de composició, de plans... I dels directors de fotografia he après molt. D'altra banda, actuar t'obliga a saber estar molt present, a no perdre't mai res i a saber mirar. Fotografia i cinema s'assemblen en això.
I emocionalment?
Tant actuar com fer fotos són dues coses molt íntimes, encara que en el cinema formes part d'un equip molt gran i la fotografia és un acte privat, íntim i solitari, sobretot quan ets a la cambra fosca però també quan passeges i copses la imatge. Quan actues et sents completament exposada, però fer fotos és un acte molt personal, i en aquest sentit em sento més exposada que actuant.
Tot i no estar manipulades posteriorment, les seves fotos tenen alguna cosa d'oníric.
Sí, aquesta és la seva essència. Hi ha un misteri que no queda explicat, alguna cosa més que no veus.
Continua col·leccionant?
Sí, i hauria de parar perquè tinc caixes i caixes... [riu]. L'última cosa que he comprat és una fotografia d'Alfred Stieglitz que ja té més de cent anys, però això no vol dir que no m'interessi per la fotografia actual.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.