“Amb l'‘English hour' hi ha visió de país”

El que aporta la programació diària en anglès d'una televisió catalana és un element de quotidianitat de la llengua anglesa en la vida diària de molta gent. En la mesura que el televisor és un aparell domèstic és evident que, de cop, tenim a l'abast un recurs casolà d'un potencial enorme per familiaritzar-nos amb l'anglès.

Efectivament. I aquí hi ha una visió estratègica de país, de voluntat d'avançar gradualment cap a una societat trilingüe que tingui en el català la llengua pròpia i un signe potent de singularitat, però que utilitzi amb naturalitat el castellà, una important llengua internacional, i que domini cada vegada més l'anglès, una llengua que funciona com a lingua franca a escala gairebé mundial.

Em sembla extraordinari el que està fent el grup El Punt Avui en relació amb la presència de l'anglès en el camp comunicacional d'aquest país. Algú li hauria de fer un monument! En la nostra associació (APAC) l'experiència es valora molt positivament. De cop i volta, els nostres professors i els seus alumnes (i la població en general) es troben amb l'anglès servit a casa (o baixat per internet en molts casos) i servit per ciutadans i ciutadanes que viuen a Catalunya i en són usuaris naturals.

N'estic convençut. Sobretot en la mesura que aquesta oferta es consolidi i la població se n'assabenti. El seu valor més interessant és que no es presenta com un curs d'anglès ni coses per l'estil. La gràcia d'aquest projecte és veure com parlants nadius d'anglès i catalans que l'utilitzen interactuen en aquesta llengua per parlar de coses que són pròximes a l'experiència dels espectadors. L'anglès és utilitzat per parlar de coses que són especialment rellevants per a l'espectador català.

Bé, la cosa ve de lluny, des dels inicis del projecte Catalonia Today, en què ja vaig estar implicat amb Carles Puigdemont. En tot cas la feina és molt d'equip i hi ha gent, com ara Marcela Topor i Neil Stokes, que hi ha tingut i hi té un paper determinant, sense oblidar, és clar, gent com ara Matthew Tree, Barney Griffiths i Nicole Millar. Pel que fa a The class, va ser un projecte més personal, però que s'ha beneficiat de l'expertesa de gent del món audiovisual vinculada a la UPF, en especial Marta Andreu i Jordi Balló.

Ens va semblar molt important que tot plegat es posés en marxa amb bona predisposició d'entitats o organismes que comparteixen objectius amb relació a la llengua anglesa. I els quatre que menciones són, per definició, aliats naturals en aquest sentit.

Sí, The class és un sèrie molt especial que va ser recentment seleccionada com a candidata del prestigiós Input Archive, un organisme que premia la qualitat de programes de TV d'abast mundial. Hi volem documentar el pas d'un any escolar dins d'una classe d'anglès de primària on tot el que passa, però, és vist des de la mirada dels nens. La sèrie va funcionant per acumulació i per això estem molt esperançats en el projecte de pel·lícula en què està treballant la cineasta Marta Andreu, que ens permetria oferir la destil·lació de tot el que hi ha implícit en els gairebé cent capítols de la sèrie.

Sí, aquest podria ser un efecte col·lateral beneficiós. La gent ha d'entendre que, més enllà dels accents, l'anglès s'ha convertit en una habilitat instrumental, un codi comú que utilitzen els que no el parlen com a primera llengua (que ja sobrepassen amb escreix els que el parlen com a llengua primera). A més, en les entrevistes amb catalans hi ha un aspecte molt inspirador i estimulant, que és quan expliquen les seves relacions particulars amb l'aprenentatge de l'anglès i com ha condicionat la seva vida professional...

A Storytime hem volgut recuperar la fascinació pel narrador i la paraula. Contra l'allau d'imatges a què sotmeten la mainada en el medi televisiu, aquí només una cara en primer pla ens explica un conte i ens atrapa per la força de la paraula i l'expressivitat d'aquella cara...

Estem treballant en un projecte molt engrescador que exploraria el que es pot denominar una nova geografia humana: la dels joves d'entre 18 i 30 anys que han vingut, majoritàriament a Barcelona, a passar una temporada per raons d'estudi o altres i que utilitzen l'anglès com la llengua vehicular per comunicar-se amb els nostres joves. Ens agradaria crear una mena de laboratori documental que reflecteixi aquest nova i rica dimensió cosmopolita que agafa la ciutat gràcies a centenars de joves que representen molt més que els turistes de passada... De moment, però, hi ha prou feina amb la programació per als pròxims mesos.