Gènere fantàstic variat i ben treballat

El tàndem Sal­va­dor Macip (Bla­nes, 1970) i Sebastià Roig (Figue­res, 1965) ja ha publi­cat Mugrons de titani (premi La Vall d'Albaida) i Ullals (premi Joa­quim Ruyra). Amb El secret de la banya embrui­xada tor­nen a la lite­ra­tura juve­nil amb una història ambi­en­tada a Palamós que comença quan un roba­tori frus­trat a la casa de Dalí a Port­lli­gat, en què els lla­dres tren­quen la banya del rino­ce­ront que hi ha pen­jat en una paret, alli­bera una sèrie de dimo­nis d'una altra dimensió, ano­me­nats tiko­los­hes, que són com grans insec­tes que s'ali­men­ten d'elec­tri­ci­tat, en grup poden cons­truir, per exem­ple, un ele­fant agres­siu, i es com­por­ten una mica com els entra­nya­bles grem­lins.

Qui llui­tarà con­tra ells són la Sil (una ado­les­cent una mica gòtica que pot veure fan­tas­mes), el seu amic Pep, el germà gran d'aquest (Marc) i una pare­lla encan­ta­dora: els fan­tas­mes del bul­dog Char­lie J. Fat­bur­ger i de Bob, Robert Ruark, un caçador i explo­ra­dor nord-ame­ricà, amb sala­cot, que va exis­tir i que està enter­rat a Palamós.

Una trama molt ori­gi­nal, fantàstica de con­cepció (màgia, fan­tas­mes, dimo­nis, mons paral·lels..., solu­ci­ons ritu­als a base de rom cre­mat) però ben tre­nada en els detalls, perquè la fan­ta­sia té codis i no s'hi val tot. Amb un ritme alt que crea addicció lec­tora i un grup pro­ta­go­nista que mereix més aven­tu­res. En alguns moments pun­tu­als pot­ser el regis­tre dels diàlegs és poc ver­sem­blant segons la llen­gua actual dels ado­les­cents, però no afecta gaire i els autors encara fan entrar a la trama qua­tre pin­ze­lla­des de la rea­li­tat de Palamós, com ara el turisme mas­siu i els nyaps urbanístics. I un final de pirotècnia, de gran com­bat com per­toca a una novel·la d'acció. Molt reco­ma­na­ble.