Passió pels llibres

Fa una mica més d'un segle, es podia trobar Christopher Morley a qualsevol lloc dels Estats Units perquè treballava de periodista. A La llibreria ambulant, en canvi, si durant set anys Roger Mifflin va amunt i avall del territori que s'estén entre Florida i Maine és perquè està convençut que treballa a favor de la humanitat i de la cultura a base de vendre llibres. En duu milers en un carro llibreria que ha batejat com El Parnàs ambulant. L'acompanyen la seva il·lusió, el gos Bock i l'euga Pegàs. Òbviament, en aquest ordre. Els lectors coneixem Mifflin el dia que arriba a Sabine Farm, la casa de pagès on viu la senyoreta Helen McGill i el seu germà, l'escriptor d'èxit Andrew McGill. I tot comença a canviar ràpidament perquè, al seu amor i a la seva passió pels llibres, aquest home de barba vermella i cap rodó i calb anirà afegint l'amor i la passió que comença a sentir per Helen. Ella, llavors, té 39 anys; ell passa amb escreix de la quarantena. Eficaç com un bon conte i tan simple a vegades com un bon còmic, en el rerefons de La llibreria ambulant hi ha una defensa de l'amor, de l'honestedat, de la valentia, de l'esforç i de la passió; pot enlluernar i agradar, tal com també ens agrada a vegades creure en la possibilitat de la idea aquella sobre la bondat natural de l'home que ja defensava Jean-Jacques Rousseau. Morley, això sí, la fa passar també pel sedàs americà de transcendentalistes com Ralph Waldo Emerson i Henry David Thoreau. I presenta aquesta bondat quasi com una conseqüència natural de la lectura. Segur que, tampoc abans, no ho podia creure gaire ningú. Unes planes més, doncs, un xic de complexitat més, i La llibreria ambulant ens semblaria una broma.

Però Christofer Morley sabia molt bé què feia. Ho sabia tant que, encara que ningú no expliqui què passa amb el príncep i amb la noia pobra un cop s'han casat, ell va atrevir-se a fer-ho dos anys després, quan va publicar La llibreria encantada. Té més planes, és més complexa i no va tan directament al moll de l'os com La llibreria ambulant. Encara que no en sigui només la continuació, retrobem Roger Miflin i Helen McGill, que ara és la senyora Mifflin, instal·lats a Brooklyn. Venen llibres de segona mà en un establiment anomenat El Parnàs a casa.

Aquesta segona novel·la comença a les sis de la tarda d'un vespre fred, quan Aubrey Gilbert, el jove publicista de l'agència Matèria Grisa, entra a la llibreria i ofereix els seus serveis a Roger. El temps no l'ha respectada tant com a La llibreria ambulant. Avui, les reflexions sobre el final de la I Guerra Mundial o alguns dels pronòstics del narrador sobre la utilitat i el futur dels llibres ens queden francament lluny. Marley també té raó a la nota del començament d'El Club de la Panotxa, el segon capítol, on explica que segurament la part final interessarà sobretot als llibreters. I potser ni a aquests. Però com un bon vi, La llibreria encantada va guanyant força a mesura que té més pòsit. És així com anem descobrint que si la història d'amor que en aquesta segona novel·la protagonitzen Aubrey Gilbert i Titania Chapman no té la senzillesa eficaç amb què fluïen les relacions entre Roger i Helen a La llibreria ambulant, no és perquè Morley no s'ho acabés de creure, sinó perquè va voler bastir amb més detalls el canemàs del rerefons dels personatges, diguem-ne, negatius del llibre. Si els de La llibreria ambulant eren tan circumstancials com uns rodamons trinxeraires o personatges que s'equivocaven com Andrew, Morley va voler relacionar l'actitud dels personatges negatius de La llibreria encantada amb la Guerra Gran, la primera gran guerra del segle XX. I el lector va descobrint que aquesta segona novel·la no és només una història d'amor o una història sobre una passió com promoure la cultura a través dels llibres, sinó també un avís sobre el perill del mal. Escrita, això encara, amb la simplicitat d'un còmic, però també amb la rotunditat i la gràcia d'un bon conte.