D'una vida novel·lada a la biografia

Un creu que més enllà dels desenganys de qualsevol vida la d'en Joan Marsé (Barcelona, 1933) ha estat una bona història. La vida literària és sovint injusta i molts autors importants o interessants són oblidats pocs anys després de ser imprescindibles o de tenir lectors i editors al seu costat. Quan dic injusta no em refereixo al pas del temps, que és part del joc, sinó a estratègies del poder intel·lectual, mediàtic, polític o la venjança mesquina de tota la vida –tu me la fas, jo te la faré-. En Marsé segueix aquí. Ha tingut coses a favor des del principi –les necessitats d'un establishment pijeres d'obtenir la coartada de l'autor proletari, per exemple–. Bons amics, un entorn cultural brillant –Anna Maria Moix, Gil de Biedma, Castellet i Barral–. La Superagent Balcells a la seva millor època. El canvi de guàrdia i Lara buscant comunistes a qui donar Planetes. És igual. El fet que Marsé segueixi aquí, gairebé com a personatge de western, idolatrat per les dues últimes generacions d'autors barcelonins –Casavella i Castillo van ser dels primers, la resta hem vingut després– té un mèrit només atribuïble al seu talent, la seva honestedat i a la seva intel·ligència a l'hora de portar una carrera literària. Aquesta no està sobredimensionada de títols sinó que són una intensa i artesana forma d'escriure, tractant de mai donar-nos saldos. I conté unes quantes obres que són obres mestres des de fa vint, trenta o quaranta anys: Últimas tardes con Teresa, Si te dicen que caí, El embrujo de Shanghai i Rabos de lagartija. Marsé té un territori. Té un llenguatge, un estil i un codi. Té un talent literari que ha hagut de treballar. A més d'això s'ha fet respectar. Ha dit el que pensava d'una manera de vegades inapropiada però que valores molt en un món on tothom diu únicament el que creu que no el pot perjudicar. I si observes la seva trajectòria literària veuràs que hi pot haver obres majors i menors però que mai t'ha venut aliments en mal estat. Per tot això pensar en Marsé és pensar en un dels protagonistes de western que tant li agraden. Un pistoler que es va enfrontar a enemics complicats (polítics, Umbral, Porcel i a qui sigui) i més enllà de raons i boutades, els llibres i l'esdevenir històric demostren qui anava de veritat i qui no.

Tot això ens porta a l'esdeveniment de tenir a les llibreries una treballada, monumental i acurada biografia del nostre home, de mans de Josep Maria Cuenca: Mientras llega la felicidad. Donat el personatge i la recança d'aquest de parlar de feina, de la seva vida privada i d'ell mateix, la vàlua d'aquesta biografia és extraordinària. Més enllà del talent i la feina de documentació i entrevistes feta durant més de sis anys per Josep Maria Cuenca, és una magnífica oportunitat de revisitar i valorar persones i la vida cultural d'aquest país. Aspectes biogràfics que el mateix Marsé va anar explicant com aventis –la seva adopció–, la importància formativa i d'accés a la vida literària de l'escriptora Paulina Crusat i de l'escriptor i editor Carlos Barral o el poeta Jaime Gil de Biedma, o el foc creuat del franquisme, el nacionalisme espanyolero d'allà i del foc amic aquí a Catalunya amb la senyera vestint els corruptes i col·laboracionistes del règim. Moltes vegades els problemes d'en Marsé no són de banderes (que també) sinó de classe social, o com aquesta s'empara en la bandera que toca en cada moment perquè els de sempre governin com sempre. Tot bon material ben estructurat i organitzat pel biògraf que cobreix una carència acadèmica envers un autor com en Joan Marsé.

Al mateix temps, Lumen destil·la una brevíssima història curta del nostre ogre preferit, que el temps ha fet tan bona gent amb els de fora com els de casa: Noticias felices en aviones de papel. Il·lustracions de María Hergueta i un aroma d'història explicada amb senzillesa i tendresa, en homenatge a tots els personatges que Marsé ha anat deixant als llibres. Nens ferotges a la recerca de la seva identitat. Veïns que parlen sols, que amaguen secrets, que estan fets d'històries. Tot al servei d'un humanisme que fuig del bon rotllo naïf com de la velocitat i la implacable roda dentada del capitalisme dels afectes i els records. Una història escrita amb el plaer d'escriure i el plaer de ser llegida.