Eleccions

Abans d'arribar a la majoria d'edat, jo sabia que el verb votar s'associava a un número: el 40. Tenien aquest número els verbs parlar, saltar, guanyar i tants altres de la primera conjugació: però triar tenia el 42. I desitjar feia un salt: el 104. Tot i ser verbs de la mateixa conjugació, els canvis gràfics impedien que tots tinguessin el mateix número. Però de sobte et trobaves un elegir de la tercera que et feia ballar el cap: ¿elegíssiu porta accent i elegissin no? El 214 resolia el dubte.

Quina sort que a casa hi hagués el Xuri, el llibret verd que contenia tots els verbs conjugats. L'editorial Claret en va treure la primera edició el juny de 1972 i, deu anys més tard, en va entrar a casa un exemplar de la dotzena edició. Petit i de color verd, inconfusible. El meu Xuri es conserva la mar de bé (tot i la guarda estripada i el rastre marronós d'haver-lo fullejat). Se n'han venut més d'un milió d'exemplars, cosa que, per a un sol títol i de llengua, és extraordinari; en català, només és comparable a les novel·les Mecanoscrit del segon origen i La plaça del Diamant.

Joan Baptista Xuriguera, l'autor, va ser escriptor, traductor i filòleg. En va parlar Magí Camps el 2008, amb motiu del centenari del naixement del fill il·lustre de Menàrguens, i també Xevi Planas, a Presència, en un altre article magnífic del juny del 2009. Xuriguera va néixer i va morir un dia 17. Aquest número, en Els verbs catalans conjugats, condueix al verb admetre.

Admetem-ho doncs: avui, dia d'eleccions, votarem i alguns guanyaran, alguns sumaran, alguns calcularan en comú (sortiran, sí, els alcaldes de tots), però és possible que demà ningú dimiteixi, ningú se'n vagi, perquè ningú haurà perdut. Una dada farà parlar: la participació. Una altra dada passarà del tot desapercebuda: el català i el castellà són les úniques llengües europees que diuen comicis a unes eleccions: les altres diuen, simplement, eleccions.