Hedonisme a l'engròs

No és habi­tual que una mateixa gira inter­na­ci­o­nal d'un grup com Pet Shop Boys passi tres cops per Cata­lu­nya, però aquesta ha estat la for­tuna de l'Elec­tric tour de Neil Ten­nant i Chris Lowe, que, després de pas­se­jar-se per Cap Roig l'estiu pas­sat i el Sónar de fa dues tem­po­ra­des, va inau­gu­rar dilluns –amb totes les entra­des venu­des– la ter­cera edició del tocat i posat Fes­ti­val Jar­dins de Pedral­bes.

Amb mitja hora de retard per la com­ple­xi­tat tècnica de l'espec­ta­cle i després que Martín Pérez, direc­tor del fes­ti­val, subratllés la con­dició emi­nent­ment pri­vada de l'esde­ve­ni­ment i agraís a l'alcalde Trias haver estat sem­pre al seu cos­tat, les pan­ta­lles dels jar­dins van començar a pro­jec­tar els viat­ges a tot drap per túnels fer­ro­vi­a­ris que ence­ten un espec­ta­cle que, més enllà del pop de sin­te­tit­za­dors en el qual se cir­cums­criu el grup des del 1981, apel·la amb des­me­sura a tots els sen­tits del cos.

Va ser una hora i mitja d'exhi­bi­ci­o­nisme audi­o­vi­sual i hits a cabas­sos que el públic de Pedral­bes –incapaç de man­te­nir el cul als seus seients des del moment que va sonar Subur­bia, setè dels vint-i-un temes del con­cert– va engo­lir amb la desin­hi­bició pròpia d'una pista de ball. I els matei­xos que, poc abans del con­cert, bevien amb sofis­ti­cació una copeta de cava als jar­dins del Palau, es des­cor­da­ven botons de la camisa a mesura que Lowe, hieràtic com de cos­tum, i Ten­nant, mode­ra­da­ment comu­ni­ca­tiu, amb el suport de dos balla­rins, feien sonar him­nes infal·libles com One more chance, West End girls i –en un tram final per fer sal­tar pels aires el nos­talgiòmetre– It's a sin, Domino dan­cing, Always on my mind i Go west.

Pet Shop Boys saben com fer que la gent s'ho passi bé, però la seva para­fernàlia sense límits fa temps que ha dei­xat de ser apta per als qui patei­xen ver­ti­gen.