Llibres

dietari

david castillo

L'obediència de l'estil

Amb independència del tema que toqui o de si la lectura t'identifica més o menys, la literatura de Valentí Puig té la capacitat d'abstreure't. Un racó de bellesa, els nervis d'una desfeta política, una reflexió estètica o un record familiar de la infantesa permeten el lector transportar-se a una realitat, que el mateix autor ha ancorat per observar millor el paisatge. A Dones que dormen, podem viatjar per diferents destins que va viure l'escriptor, per l'anatomia del Mèxic tradicionalista i revolucionari, els anys de la Dama de Ferro anglesa, el referèndum de l'OTAN i la mort de Tierno Galván descrita sense pietat, però també les muntanyes de l'Alaró o una lectura.

Puig ha alternat el periodisme amb la creació –sovint sense renunciar a saltar d'una disciplina a una altra– i tant la narrativa com la poesia i el dietari tenen uns punts d'intersecció a través de l'aforisme, de l'epigrama, amb aquella superfície elegíaca que ho cobreix tot de bellesa, des del final d'Adolfo Suárez, una lectura de Cunqueiro enmig d'una nit de xafogor o quan només entra al seu quadern per afirmar: “L'orgull és cruel.” Dones que dormen és un homenatge al dietari, explícitament a la figura de Josep Pla del Quadern gris, però amb estil personal, cosa que l'acosta a moderns com Cesare Pavese o Ennio Flaiano. Valentí Puig ha utilitzat la drecera a la selva de Pla, però la seva visió commou per la misericòrdia, respecte i educació. Puig no és feréstec i misantrop com Pla perquè somia sense maldat, tot i que tampoc no és blanc: “Un cor àrid, com la figuera borda.” El seu viatge té moltes coses d'iniciàtic, sobretot perquè acosta al lector fins a la complicitat. Com un mestre et fa compartir lectures de llibres o d'obres d'art mentre els gossos i els gats passegen per la casa i li fan companyia. O ens la fan?

Els anys vuitanta que Valentí Puig recrea són encara de formació, però plens d'encerts. En poques línies pot concentrar perles dins un volum que n'és ple: “Viure a Mallorca com hi viuria un escriptor estranger”, “La maduració de l'èpica és la gran novel·la” o “Entre ficció i realitat? Escollir la mentida.” També de ben divertides: “Taquicardia de bourbon; cor pautat pel whisky escocès.” En alguns moments del dietari, Puig reivindica Musil mentre intenta esbrinar a qui li ha deixat un dels seus llibres. En altres, busca alineacions de davanteres invencibles amb Canetti, Kafka, Musil, Broch i Karl Kraus.

Som sempre en instants rescatats de la quotidianitat d'un esteta, d'un home bo que es declara decididament catòlic mentre dubta de Déu.

Llibretes dels 80
Dones que dormen és un dietari datat entre el 1986 i el 1990. Tal com explica l'escriptor s'afegeix a una seqüència que va començar el 1982 amb Bosc endins, vertebrat entorn de la dècada anterior. També a matèria obscura va reunir les notes entre 1980 i 1984. El 1985 està buidat a Rates al jardí. El Valentí Puig més savi és dins tota aquesta bibliografia, l'esquelet del poeta, periodista i novel·lista d'elit que coneixem.
Dones que dormen
Valentí Puig
Editorial: Proa Barcelona, 2015
Pàgines: 496
Preu: 18 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.