Tornar a l'Empordà

El boig de la ciu­tat va acu­dir ahir amb un quart d'hora de retard a la seva cita amb els 6.000 segui­dors de Sopa de Cabra que van omplir el Guíxols Arena en el pri­mer con­cert de la gira 3, 2, 1..., dins del Fes­ti­val de la Porta Fer­rada de Sant Feliu de Guíxols. La cerimònia havia començat amb el ja tra­di­ci­o­nal crit de guerra de Gerard Quin­tana, “bona nit, mal­pa­rits!”. El somni del retorn de Sopa de Cabra es va mate­ri­a­lit­zar final­ment en un intens con­cert que va incloure un total de 27 cançons en gai­rebé dues hores i mitja.

Com era pre­vi­si­ble, va ser un con­cert ple de grans clàssics del grup, però també va haver-hi lloc per al pre­sent i el futur immi­nent de Sopa de Cabra, que va avançar tres cançons del nou disc que encara està gra­vant i publi­carà al novem­bre, amb títols pro­vi­si­o­nals que no tenen res a veure amb les seves lle­tres: Wall, Àvia Rumba i NY Reed. Demos­tra­ci­ons evi­dents que Sopa de Cabra és un grup viu i dis­po­sat a tot, també a inver­tir en un mun­tatge escènic impres­si­o­nant i cul­mi­nat amb una pan­ta­lla apaïsada de 30 metres qua­drats, per ampliar la imatge del grup però pro­jec­tar també imat­ges evo­ca­do­res que com­ple­men­ta­ven bé els mis­sat­ges del grup a favor de la lli­ber­tat i la suma d'esforços per crear un món millor i llui­tar con­tra les injustícies i les guer­res. “Inde­pendència”, va ser la soro­llosa res­posta del públic.

Després del mític boig van arri­bar altres temes de la pri­mera etapa del grup com ara Blo­que­jats, Tot queda igual i No vull can­viar de pell, tota una decla­ració de prin­ci­pis que va pro­lo­gar la nova Wall. Un altre tema de La roda (1990), Per no dir res, va pre­ce­dir un altre salt en el temps fins a Si et va bé, de Plou i fa sol (2001), per tor­nar sense tran­sició als temps com­ba­tius d'El car­rer dels tor­rats i el pop per­fecte de Sota una estre­lla.

Lle­ta­nia, Tor­naré a ser lliure i Si et que­des amb mi van pre­pa­rar el ter­reny per a un altre tema nou, Àvia Rumba, i després de Segui­rem somi­ant, Ins­tants del temps i Els teus som­nis, va arri­bar la inèdita i balla­ble NY Reed.

Hi van estar repre­sen­tats tots els dis­cos d'estudi del grup, excepte el maleït Mundo infi­erno. De la seva etapa ‘mul­ti­na­ci­o­nal' a mit­jan anys noranta van sonar Hores brui­xes i Mala sang, per anar tot seguit enrere (No tin­guis pressa) i enda­vant en el temps (Deixa'm dir una cosa), i arri­bar a una de les cançons tar­da­nes que s'ha con­ver­tit en impres­cin­di­ble per als segui­dors de Sopa de Cabra: Camins, un tema amb un sim­bo­lisme evi­dent per al grup gironí, que va obrir Plou i fa sol (2001), el seu últim disc fins ara.

Dues cançons de Nou (1998), El far del sud i Nits de glòria, van obrir una gran recta final que, després de tot un mani­fest vital i musi­cal (Podré tor­nar enrere), va asso­lir la màxima inten­si­tat emo­ci­o­nal amb una versió acústica de Mai tro­baràs i una apoteòsica L'Empordà, que can­tada a cor per tot el públic va com­ple­tar el gran retorn del millor grup català de rock de la seva gene­ració, dis­po­sat a con­ti­nuar sent tot un clàssic reno­vat i ben actiu en el ter­cer mil·lenni. Així ho tor­narà a demos­trar Sopa de Cabra en les altres dues úniques dates d'aquesta gira, diven­dres vinent a Les San­tes de Mataró, i el 7 d'agost al Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal de Cam­brils.