Les Anxovetes presenten el seu primer disc, ‘En fresc'

Qui els ho havia de dir, a Tona Gafa­rot (veu greu), Montse Fer­rer­mo­ner (veu aguda i mit­jana) i Marta Pérez (veu aguda i mit­jana), que aque­lla aven­tura musi­cal que van empren­dre jun­tes ara no fa ni un any i mig pren­dria la volada que ha tin­gut. Les Anxo­ve­tes, la pri­mera for­mació d'hava­ne­res feme­nina, ha cau­sat una pro­funda impressió en un gènere tra­di­ci­o­nal­ment mas­culí –que no mas­clista– i després d'una etapa d'èxit ofe­rint el seu reper­tori ara pre­sen­ten el seu pri­mer disc, titu­lat explícita­ment En fresc.

“No venim pas amb la intenció de revo­lu­ci­o­nar el pano­rama de les hava­ne­res”, remarca Tona Gafa­rot, “però sí que hi volem apor­tar un toc ori­gi­nal, si més no per­so­nal, amb la manera d'inter­pre­tar el reper­tori clàssic i tra­di­ci­o­nal de peces”. El disc recull deu cançons basa­des en hava­ne­res clàssi­ques, alguna cançó de taverna i un tema propi. Un retrat fidel d'allò que el públic escolta als esce­na­ris: un reper­tori d'hava­ne­res clàssic i tra­di­ci­o­nal, can­tat d'una manera natu­ral, fresca i sin­cera.

A En fresc, les veus del trio gironí res­se­guei­xen la melan­gia de La balada d'en Lucas, el clam paci­fista d'El Canó de Palamós i la nostàlgia menor­quina del Tor­naré (tots tres temes de Josep Lluís Ortega i Monas­te­rio) i pre­sen­ten com­po­si­ci­ons també molt tra­di­ci­o­nals d'altres autors, com Josep Bas­tons, Nar­cisa Oli­ver, Antònia Vilàs i Car­les Casa­no­vas, entre d'altres. El disc també inclou La mare del mar, un tema propi com­post per Tona Gafa­rot, que parla del mar des d'un punt de vista d'una mare.

Les tres anxo­ve­tes s'acom­pa­nyen del gui­tar­rista i arran­ja­dor Xicu Rovira, el seitó del grup, que s'encar­rega de la part ins­tru­men­tal. El disc es pot obte­nir a les can­ta­des de Les Anxo­ve­tes, ben aviat en el lloc web ofi­cial del grup, www.​les​anxo​vete​s.​cat , i es pot escol­tar en línia a través de les pla­ta­for­mes digi­tals Spo­tify i iTu­nes.

En dues set­ma­nes que fa que s'ha edi­tat el CD la rebuda ha estat extra­or­dinària. “Venem entre 30 i 50 dis­cos en aca­bar les actu­a­ci­ons i no parem de fir­mar-los”, explica la can­tant giro­nina, que ho qua­li­fica de “somni del qual no volem des­per­tar mai”.

La veri­tat és que la tra­jectòria ha estat tan ascen­dent que, ara mateix, Les Anxo­ve­tes tenen pro­gra­mada una mit­jana de deu con­certs al mes. “Una bes­ti­esa”, diu Gafa­rot, que reco­neix que se sen­ten “unes avi­ci­a­des”, ja que el sec­tor els ha aco­llit amb els braços oberts. És tanta la satis­facció d'aquest tracte dels seus col·legues de pro­fessió que en el disc ho han dei­xat palès amb una nota d'agraïment. Pel que fa al públic, expli­quen que a banda del gran ven­tall d'espec­ta­dors que atra­uen des­taca el fet que arros­se­guen un públic molt jove. Molts, fins i tot, els con­fes­sen no haver escol­tat mai hava­ne­res, i algun, segons comenta al Face­book, es demana si s'està “fent gran” pel fet que li comen­cin a agra­dar.