Un contratenor sense concessions

El concert s'anunciava amb el títol Amors i passions (Cantates espirituals i motets de l'època barroca) i avantposant el nom de Max Emanuel Cencic, un dels contratenors actuals més divins. Tanmateix, el programa assenyalava que Vespres d'Arnadi (una orquestra barroca catalana dirigida per Dani Espasa que l'any passat va debutar a Peralada junt amb un altre contratenor, Xavier Sabata) havia d'adquirir protagonisme amb dos concerts de Vivaldi, una simfonia d'Albinoni i una sonata de Nicola Porpora.

Així va ser, però, a més, podria considerar-se que Cencic no va ser l'única estrella del concert de dilluns, a l'església del Carme, perquè també va lluir-hi el talent de la violinista solista de Vespres d'Arnadi, Lina Tur Bonet, brillant en la interpretació de les dues meravelloses peces de Vivaldi: Concert per a violí i orgue en Re menor, que conté un grave commovedor, i Concert per a violí en Do menor, al final de la qual van sentir-se uns “brava” per a la violinista.

El triomf de la violinista, però, no nega el de Max Emanuel Cencic, un intèrpret a la recerca de peces i autors que mereixin recuperar-se i vindicar-se. Del napolità Nicola Porpora, el contratenor croata va interpretar dos motets (Salve Regina i Qualis Avis), i de Leonardo Leo, un compositor encara menys conegut vinculat a l'escola italiana, va abordar dues cantates espirituals, però passionals: Dove fuggo, a che penso i Vissi nol niego. Quatre úniques peces, però llargues i complicades, amb les quals Cencic, exquisit i precís, no només va demostrar les seves capacitats vocals i expressives, sinó que és un cantant autoexigent i sense concessions que no busca el lluïment fàcil.