opinió. Director dels serveis territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació a Tarragona

Som cultura

«Es generalitza un cert malestar del món de la cultura de la ciutat de Tarragona, i crec que des d'una visió més territorial i global puc aportar alguns arguments al debat»

Escric aquest arti­cle, que com­ple­menta un altre escrit que vaig publi­car el 23 d'abril en aquest mateix diari, arran de les diver­ses veus que s'han aixe­cat dar­re­ra­ment i han fet una valo­ració sobre el món cul­tu­ral local. Es gene­ra­litza un cert males­tar del món de la cul­tura de la ciu­tat de Tar­ra­gona, i em penso que des d'una visió més ter­ri­to­rial i glo­bal puc apor­tar alguns argu­ments al debat.

D'una banda, a parer meu, el tema té una mag­ni­tud impor­tant per anar amb cura a fer gene­ra­lit­za­ci­ons tram­po­ses o fri­vo­li­tats poc fona­men­ta­des. D'altra banda, la crítica és necessària, i el rigor, també. Sobre­tot cal anar alerta a cau­sar desànim en el sec­tor, la qual cosa no crec que sigui l'objec­tiu de ningú. És evi­dent que a la ciu­tat hi ha man­can­ces històriques que cal pal·liar, però també és clar que gràcies a la vita­li­tat del món cul­tu­ral de la demar­cació una tar­ra­go­nina d'adopció ocupa una cadira al Con­sell Naci­o­nal de la Cul­tura i de les Arts (Conca).

La cul­tura és l'expressió que ens sin­gu­la­ritza al món. El canvi de para­digma econòmic implica la inno­vació i la cre­a­ti­vi­tat, fac­tors que són indes­tri­a­bles del sec­tor cul­tu­ral. És per això que des de la con­se­lle­ria encapçalada pel con­se­ller Tres­ser­ras seguim un full de ruta que pretén la con­so­li­dació de l'espai propi de cul­tura i comu­ni­cació com un espai sin­gu­lar i d'excel·lència, i hem variat alguns enfo­ca­ments pro­pis d'un altre moment històric. I és per això que tots ple­gats ens hem d'anar con­ven­cent que cal reflec­tir aquesta idea en els pres­su­pos­tos.

Res no és fàcil del moment que vivim, però des dels ser­veis ter­ri­to­ri­als (ST) del Depar­ta­ment de Cul­tura i Mit­jans de Comu­ni­cació (DCMC) a Tar­ra­gona hem pogut ser més pro­ac­tius que en altres moments perquè la con­se­lle­ria ha unit aques­tes idees i les con­cre­ci­ons econòmiques per poder dur-les a terme.

Ítems com l'ajut a la pro­fes­si­o­na­lit­zació, la cre­ació de nous públics, l'ajut a la for­mació, l'estímul a la cre­a­ti­vi­tat, el suport a l'excel·lència, el màrque­ting cul­tu­ral i l'enfor­ti­ment ter­ri­to­rial, la cre­ació de cir­cuits i iti­ne­ra­ris són exem­ples de la filo­so­fia que guia la política del DCMC. La feina estruc­tu­ral és més lenta que el foment o el canvi de les pro­gra­ma­ci­ons d'acti­vi­tats, però és tan o més impor­tant, i en aquesta, des de fa tres anys, hi hem inver­tit molt de temps i molts esforços.

Posaré alguns exem­ples amb con­cre­ci­ons del ter­ri­tori i faré un èmfasi espe­cial en la ciu­tat de Tar­ra­gona.

La cre­ació del cicle Art Emer­gent als ST, el 2008, per exem­ple, uneix la idea de l'ajut a la pro­ducció de risc, amb la medi­ació envers la pro­fes­si­o­na­lit­zació i la idea de la poten­ci­ació de la cre­ació sor­gida des del ter­ri­tori, gràcies a la res­tricció de les bases. Els resul­tats i les xifres de les dues edi­ci­ons i les expec­ta­ti­ves per a la ter­cera són incon­tes­ta­bles. El fet que la con­se­lle­ria apostés el 2008 per situar el cer­ta­men inter­na­ci­o­nal Scan a la ciu­tat uneix l'aposta per la situ­ació del Camp de Tar­ra­gona com una àrea potent i al mateix temps per la inter­na­ci­o­na­lit­zació. El con­veni amb l'Ajun­ta­ment per a la redacció del pla d'equi­pa­ments cul­tu­rals que pre­sen­ta­rem d'aquí a uns dies serà una eina pla­ni­fi­ca­dora de pri­mer ordre per a la ciu­tat. L'aug­ment d'alguns ajuts des de les àrees ads­cri­tes al DCMC a diver­sos col·lec­tius és impor­tant, en arts escèniques a la Sala Trono, en música a l'Orques­tra Came­rata XXI, per citar dos exem­ples con­crets. Podríem par­lar de l'acti­vi­tat desen­vo­lu­pada des del 2007 des dels ST amb com­pli­ci­tats diver­ses, podríem par­lar del web Ter­ri­to­ris Cre­a­tius (en con­veni amb la URV), podríem par­lar de la dina­mit­zació d'un equi­pa­ment que el 2006 estava com­ple­ta­ment per­dut i que abans d'aca­bar l'any tindrà direcció (amb la com­pli­ci­tat impres­cin­di­ble de l'Ajun­ta­ment i del Conca), com és el Cen­tre d'Art de Tar­ra­gona. Podríem par­lar de l'aposta dels ST en la cre­ació de cir­cuits per poder treure ren­di­ment cul­tu­ral a les expo­si­ci­ons, de la for­mació per a ges­tors cul­tu­rals, de les copro­duc­ci­ons amb diver­sos agents de la ciu­tat, etc. De la trans­ver­sa­li­tat i de la recerca de com­pli­ci­tats tant amb altres admi­nis­tra­ci­ons com amb altres depar­ta­ments de govern. Tot això, entre altres coses, per poder com­plir l'impe­ra­tiu democràtic d'acos­tar la cul­tura a tot­hom, i l'objec­tiu de fons d'aju­dar a con­fi­gu­rar el Camp de Tar­ra­gona com a capi­tal, no la capi­tal, però una capi­tal, en diver­sos àmbits de la cul­tura dels quals gau­deix de la potència necessària: en arts escèniques, en art con­tem­po­rani, en cul­tura popu­lar i tra­di­ci­o­nal, en lite­ra­tura...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.