cultura

Tradició

El misteri de la Selva

La vitalitat del misteri

El document original es preserva a l'Arxiu Diocesà de Tarragona

La representació ja ha superat les 36 celebracions al municipi de la Selva del Camp (Baix Camp)

L'obra va començar a representar-se el 1980 a l'església de Sant Andreu de la Selva

Després de dues jor­na­des inten­ses a la vila de la Selva del Camp, avui toca, final­ment, des­can­sar. Els esforços i els ner­vis d'un gran nom­bre de con­vi­la­tans, enguany més d'un cen­te­nar, perquè la repre­sen­tació del mis­teri de la Selva tiri enda­vant han arri­bat a bon port un any més. Durant la vet­llada d'ahir va ser la dar­rera opor­tu­ni­tat durant el 2015 de poder assis­tir a aquesta repre­sen­tació única en el seu gènere que s' esce­ni­fica a l'església de Sant Andreu i que aplega al seu vol­tant un nom­bre excep­ci­o­nal de sel­va­tans i a la qual van assis­tir unes 800 per­so­nes entre els dos dies d'esce­ni­fi­cació.

El mis­teri de la Selva és el drama assump­ci­o­nista euro­peu més antic en llen­gua romànica. Con­cre­ta­ment, el text anònim es va escriure en català al segle XIV. Amb una deci­dida volun­tat literària, trans­met la fres­cor del català de la segona mei­tat del s. XIV així com el refi­na­ment del lèxic tro­ba­do­resc.

El docu­ment recull les tra­di­ci­ons que envol­ten la festa de la Mare de Déu d'Agost, que és molt antiga arreu d'Europa i que és pre­sent en nom­bro­sos tex­tos. El tema cen­tral del mis­teri, l'assumpció de Maria al cel en cos i ànima, prové dels pri­mers segles del cris­ti­a­nisme. Aquesta tra­dició vene­ra­ble, de la qual ja tenim docu­men­tació dels segles IV i V, va ser divul­gada al segle XIII per Jaume de Voràgine en la seva Lle­genda àuria. Tot i aquests orígens secu­lars, no va ser fins l'any 1950 quan el papa Pius XII la va con­ver­tir en dogma de fe per als cre­ients catòlics.

La pri­mera notícia del mis­teri la va donar l'his­to­ri­a­dor sel­vatà mossèn Joan Pié i Fay­de­lla a finals del s. XIX. Tot i que ori­gi­nal­ment el text es va loca­lit­zar a l'Arxiu Par­ro­quial de la Selva actu­al­ment reposa a l'Arxiu Dio­cesà de Tar­ra­gona.

L'actual patro­nat que desen­vo­lupa la repre­sen­tació va ser impul­sat per Camil Fer­ra­ter i mossèn Armand Puig. Ambdós van ser els res­pon­sa­bles d'engres­car dues enti­tats locals, el grup de tea­tre i l'escola Can­to­rum, perquè el mis­teri passés del docu­ment a la repre­sen­tació el 1980, ara fa trenta-sis edi­ci­ons.

Premi naci­o­nal

Entre les dis­tin­ci­ons d'aquesta joia medi­e­val pre­ser­vada en un arxiu durant segles, des­taca el premi naci­o­nal de cul­tura popu­lar a la millor ini­ci­a­tiva artística popu­lar exa­e­quo l'any 1994.

Els par­ti­ci­pants també han fet les male­tes en oca­si­ons excep­ci­o­nals per repre­sen­tar el mis­teri sel­vatà en espais emblemàtics fora del Baix Camp com ara Tar­ra­gona, Mont­ser­rat, la mateixa Roma i Jeru­sa­lem, l'any 2007.

El mis­teri també ha tin­gut l'opor­tu­ni­tat d'enfron­tar-se amb un altre text de referència: el Mis­teri d'Elx. A diferència del de la Selva, l'elxà és un drama assump­ci­o­nista neta­ment bar­roc, i també un dels més cone­guts arreu de l'Estat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.