Pispes de tota mena

Acabada d'estrenar la setmana he trobat dues convocatòries balsàmiques per guarir la coïssor d'estómac que em produeix el cas Millet. La primera és la reedició d'un còmic bàsic de l'underground: La fuga de la Modelo, de Gallardo i Mediavilla. La nova edició, per primer cop en tapa dura, es presenta aquesta tarda a l'FNAC del Triangle. Els personatges de l'obra, com ara l'Emo, El Niñato, Makoki i la resta de la trepa, són pinxos, traficants de drogues i lladres que es mouen en una fosca i tèrbola Barcelona. Són mala gent, tenen la mateixa dignitat en la seva feina (cap ni una) que altres conciutadans seus que des de la suposada honorabilitat han demostrat que per ser un lladregot no cal esperar un pobre desgraciat en una cantonada. Però entre els pispes de carrer i els de despatx hi ha una diferència, és més fàcil malfiar-se d'un quinqui que d'un home de bon cognom i bon vestir. Per posar fre a la impunitat dels qui s'aixopluguen, no sota un porxo fosc, sinó sota el paraigua d'entitats respectables de debò, l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub) i la Fundació Barcelona Cultura organitzen dijous una jornada sobre fiscalitat i cultura en què es presentarà un decàleg sobre les bones pràctiques que cal duu a terme per evitar que el diner del patrocini cultural no es desviï cap a altres usos.