“Ara només vull rodar el que em vingui de gust”

No. Jo em vaig criar a Ermua, on vaig arribar amb tres anys. Era una ciutat sempre plena de fang i d'obres que va trigar anys a tenir un quiosc; s'hi venien un parell de diaris als forns. En canvi, hi havia una biblioteca pública, i l'únic contacte que tenia amb el món dels còmics va ser amb Tintín: els demanaves a la biblioteca i et donaven tanda per llegir-lo, sense veure'n la portada perquè la folraven. Més tard, el meu fill gran ja em va parlar del manga, de Marvel... Ara sí que llegeixo molta novel·la gràfica.

Totalment. I ell estava creant una cosa que s'hauria de fer, que és el còmic sobre els anys vuitanta. Aquella època tenia característiques adequades per a un còmic: no es dormia, no hi havia un objectiu, hi havia una passió per viure cada moment, les classes socials estaven barrejades... Els que no teníem diners ens vam lliurar de morir-nos perquè no podíem comprar drogues.

Javier Ruiz Caldera, que em sembla un director molt bo, em va oferir el projecte en l'estrena de Tres bodas de más. Em va sorprendre per l'edat que se li suposa a Anacleto, però em va explicar que es tractava d'un Anacleto amb seixanta anys. I, com a actor d'ofici, la següent pregunta va fer referència a les dates del rodatge, perquè de setembre a maig estic rodant Cuéntame. Quan vaig llegir el guió em va despertar ganes de fer-ho i de fer-ho bé, pensant en la gent que l'anirà a veure, cosa que no és fàcil, perquè els actors tenim molt d'ego. A més del director, he tingut sort amb el repartiment. Quim Gutiérrez m'ha ensenyat molt sobre com preparar-se físicament i sobre com es treballa l'humor, perquè jo no domino la comèdia. Trobo molt a faltar més rodatges així; jo ja no estic per treballar només per viure, vull fer el que realment em vingui de gust. I la pel·lícula també m'ha ensenyat una cosa que aquí no sabem fer: deixar un llegat per als joves que vénen darrere teu. I l'única cosa que sé fer és actuar; jo sóc un electricista que no sé posar endolls, però per actuar, si tinc un bon director –si no, sóc un pesat– hi tinc facilitat. Com deia Fernando Fernán Gómez, has de perdurar i treballar sempre estrenyent el cul; el dia que se t'afluixi, deixa-ho una temporada.

Segurament. Igual que jo puc gaudir de Kingsman a partir del coneixement que tinc del personatge de James Bond, sobretot del de Sean Connery, que he tornat a veure per fer d'Anacleto; era terriblement fort i eficaç, i molt poc estètic. Fins a Daniel Craig no s'ha arribat a un nivell similar. Tot i que jo tendeixo més a Pierce Brosnan, perquè portem el mateix pentinat; he d'anar amb compte que no em passi el mateix que a ell, que és un actor collonut i no el valorem perquè sempre porta el mateix pentinat.

No, he cobrat un peatge. He solucionat la meva vida. Jo sóc molt patriarca i molt gitano, i això de poder atendre la meva família està bé. I he pogut viure l'evolució de la televisió. Anillos de oro i Brigada central es rodaven en Panavision; fèiem tretze episodis a l'any, alguns dels quals tenien més pressupost que moltes pel·lícules menors. Amb Querido maestro vaig cobrar molt més i en canvi estava rodada en vídeo.