Catalunya en un bucle
Josep Maria Forn ofereix al film ‘El somni català' la seva visió dels darrers 110 anys d'història del país, a partir d'imatges documentals i de pel·lícules de ficció
“Passen els anys i les situacions són exactament les mateixes, es van reproduint cíclicament. Catalunya viu el dia de la marmota.” El director Josep Maria Forn (Barcelona, 1928) es mostra així d'expeditiu en analitzar la història recent de Catalunya, una de les seves passions. Davant la crisi i la dificultat de finançar un nou projecte, el cineasta de 87 anys ha optat per un exercici valent i arriscat: repassar 110 anys d'història de Catalunya (1904- 2014) en un gran puzle format per fragments de quatre films de ficció (La ciutat cremada, Companys, procés a Catalunya, El coronel Macià i La piel quemada) i imatges documentals, ordenats cronològicament. La pel·lícula, que Forn defineix com la seva “contribució al procés”, es titula El somni català. i s'estrena demà a Barcelona, Girona, Andorra, Lleida i altres ciutats.
La sensació de repetició cíclica que esmenta Forn queda palesa des de la primera escena, un fragment de La ciutat cremada, en què Francesc Cambó, regidor de Barcelona, diu a un jove Alfons XIII una frase famosa: “Passarem els polítics, aquí presents, passaran els partits, aquí representats, cauran règims i en sorgiran altres de nous, però el fet viu de Catalunya subsistirà.” En un altre fragment apareix Maura dient despectivament que Solidaritat Catalana –que el 1906 va aplegar forces polítiques molt diferents– no era una coalició sinó “un montón”. “Això és aplicable a la llista del Junts pel Sí, que no deixa de ser un altre montón”, comenta el director. Amb ficció i imatges documentals, va narrant la història de Catalunya “subjectivament, però ajustant-me als fets”.
Fets històrics
El documental, de 79 minuts, repassa, entre altres fets, l'assalt al ¡Cu-Cut! i La Veu de Catalunya, la Setmana Tràgica, el naixement de la Mancomunitat, la prohibició del català per la dictadura de Primo de Rivera, els fets de Prats de Molló, la proclamació de la República Catalana, l'ocupació de les tropes franquistes, l'afusellament de Companys, la Transició, la Via Catalana del 2013 i la V de la Diada del 2014.
Josep M. Forn defineix El somni català com el seu “testament cinematogràfic i polític”, tot i que, si pogués continuaria “fent pel·lícules”. Treballa al cinema des dels anys cinquanta, i això el situa, assegura, com “el cineasta més antic de Catalunya i Espanya”. En els seus inicis, estava “influït pel neorealisme italià, en una època en què l'Escola de Barcelona tenia influències de la Nouvelle Vague.” Es defineix: “No sóc un artista, sóc un artesà, enamorat del cinema, que ha estat la meva manera d'expressar-me políticament i també socialment.”
Una altra característica del seu cinema, diu, és que sempre ha procurat “fer pel·lícules sobre la identitat catalana”. Això li ha permès fer El somni català basant-se en els tres films que ha dirigit esmentats, i en un altre que va produir, La ciutat cremada, d'Antoni Ribas. La pel·lícula “està vertebrada a partir de la poesia de Ventura Gassol”, afirma el cineasta. La idea d'aquest projecte li va venir en descobrir la poesia de l'autor dels discursos de Francesc Macià, que va viure gairebé 40 anys a l'exili.
Una pel·lícula “és sempre una obra col·lectiva”, recorda Josep Maria Forn. I en la presentació d'ahir a la Filmoteca va tenir paraules d'agraïment i reconeixement per a tothom: per a Montserrat Carulla (la veu en off), per a Joan-Pere Viladecans, autor d'un magnífic cartell (segons Forn vol dir que “ara és l'hora de fer realitat el somni”) i per a quatre persones presents ahir, la seva filla Sandra Forn, productora (“sense ella no hauria pogut fer la pel·lícula”), el músic Pedro Burruezo, el muntador Aimon Ninyerola, Angelo Vernuccio (so i postproducció) i Abel Folk, intèrpret de Macià a El coronel Macià. En nom seu –i segurament en nom de molts–, l'actor va expressar la seva “admiració i fidelitat absoluta i eterna pel senyor Forn”.
