Dins d'un setrill

Què hi veus dins d'un setrill? L'any vinent i amb aquesta pre­gunta, que gai­rebé hau­ria de ser pro­vo­ca­tiva en un país medi­ter­rani, es començarà la visita al futur Museu de l'Oli de Cata­lu­nya. Allot­jat a l'antic molí coo­pe­ra­tiu de La Gra­na­de­lla i fun­dat per la Man­co­mu­ni­tat el 1920, a hores d'ara s'hi està res­tau­rant el patri­moni i habi­li­tant-ne la visita. El museu serà a la xarxa del Museu de la Tècnica i la Ciència de Cata­lu­nya (Mnac­tec). Pretén con­tri­buir a la “via­bi­li­tat” demogràfica muni­cipi, i esde­ve­nir un refe­rent de l'ole­o­tu­risme.

La Gra­na­de­lla exer­ceix de petita capi­tal d'aquesta zona enlai­rada de les Gar­ri­gues. Té 750 habi­tants, però cada any perd entre un 2% i 3% de la població per mort natu­ral. La cana­lla no hi neix al mateix ritme. Esco­les, ins­ti­tuts i CAP de muni­ci­pis veïns van tan­cant. “Als Torms, hi ha una escola pre­ci­osa de la Man­co­mu­ni­tat i està tan­cada per falta de nens... Ens interessa rete­nir població, que ja hi ha molta matèria grisa a fora, però també atraure aquesta gent perquè desen­vo­lu­pin acti­vi­tat aquí”, afirma l'alcalde, Car­los Gibert.

L'Asso­ci­ació de Foment del Turisme de les Gar­ri­gues, que aplega empre­ses i admi­nis­tra­ci­ons, s'ha posat l'objec­tiu de desen­vo­lu­par-hi l'ole­o­tu­risme. “Abasta tres pun­tals: el sec­tor agrari, la indústria agro­a­li­mentària ja exis­tent i el turisme. Perquè aquí no ens vindrà cap SEAT. Sols cal mirar alguna de les car­re­te­res...” El govern de la Gra­na­de­lla ha fet una aposta forta per ser el refe­rent comar­cal i català de l'ole­o­tu­risme. “Ens fem un fart de dir que aquí es fa el millor oli del món, tot i que una altra cosa és la comer­ci­a­lit­zació...” Fa mig any es va inau­gu­rar el Cen­tre de la Cul­tura de l'Oli de Cata­lu­nya a l'antic con­vent del segle XVIII de la Gra­na­de­lla. Se'n con­serva l'església i, al lloc de l'antic altar, hi han situat la cuina. El cen­tre està museïtzat de manera moderna, amb pro­jec­ci­ons digi­tals a l'absis. Pretén ser un lloc for­ma­tiu, d'experiències sen­so­ri­als i gas­tronòmiques. Es tracta de gene­rar acti­vi­tat al muni­cipi i la zona, perquè la dina­mitzi direc­ta­ment i indi­rec­ta­ment. El cen­tre pro­mou l'excel·lència dels pro­duc­tes agro­a­li­men­ta­ris locals, sin­gu­lar­ment, l'oli. Però també pro­mou, com a motor d'acti­vi­tats com ara pre­sen­tació de vins, cer­ve­ses, cuina, cinc tipus de tallers esco­lars i con­certs. I s'orga­nit­zen acti­vi­tats com­ple­mentàries, com anar a collir oli­ves per un dia o recórrer el terme en Bur­ri­cleta.

El pro­jecte ha cos­tat 381.000 euros i en gran part ha anat finançat pels fons euro­peus Lea­der. “Hem can­viat la men­ta­li­tat i no sols perquè costa de tro­bar fons. Anem a fer un cen­tre cívic que val 2 mili­ons, però la gent ja no hi és? I costa 700 euros men­su­als en cale­facció. No és via­ble”, argu­menta Gibert. L'Ajun­ta­ment ha pagat part del cost amb ingres­sos pro­vi­nents dels tres parcs eòlics del muni­cipi. “També tre­ba­llem altres polítiques, com ara pagar els autònoms, reha­bi­li­tar cases velles per entrar en el mer­cat de llo­guer, hem res­tau­rat nucli antic perquè la gent hi vis­qui... seria com un pla de bar­ris a nivell muni­ci­pal.”

L'antic molí està en desús de fa dècades, quan la coo­pe­ra­tiva en va aixe­car el nou, just al cos­tat. La sort és que no van ater­rar l'antic. Els orga­nit­za­dors plan­te­gen res­se­guir la història d'una indústria amb 95 anys de tra­jectòria, tot cop­sant-ne les inno­va­ci­ons. “El nos­tre repte i el de mol­tes comar­ques és que la gent jove no marxi del poble. El Penedès i el Pri­o­rat ja ho han fet amb l'eno­tu­risme”.