cultura

La colla creix

L'any pas­sat, Espa­nya va cele­brar el quart cen­te­nari de la mort d'El Greco amb un extens i intens pro­grama. Cata­lu­nya s'hi va sumar amb una expo­sició de tesi pròpia, a la Fun­dació Godia, on es va reu­nir la família d'obres del cre­tenc de les col·lec­ci­ons públi­ques i pri­va­des del país. Se'n van veure una desena. Però la tela de Mont­ser­rat es va que­dar a casa. Era encara el mem­bre mar­gi­nat de la saga.

Men­tre que a Espa­nya fa 100 anys que rei­vin­di­quen aquest pin­tor com un signe d'espa­nyo­li­tat, aus­te­ri­tat i reli­gi­o­si­tat, a Cata­lu­nya històrica­ment se l'ha asso­ciat amb els valors de la moder­ni­tat. I això és el que defen­sava la mos­tra de la Godia: El Greco. La mirada de San­ti­ago Rusiñol, que des de l'11 de novem­bre es veurà al Cai­xa­Fo­rum de Sara­gossa.

Rusiñol va ser l'artífex de la recu­pe­ració de l'artista després de segles col­gat de pols d'oblit. El 1894, va com­prar a preu de ganga dues obres seves a París i les va pen­jar al Cau Fer­rat de Sit­ges, san­tu­ari del moder­nisme català: Les llàgri­mes de Sant Pere –sobre la qual també hi havia inter­ro­gants, però l'any pas­sat un estudi del Prado i del MNAC va con­fir­mar l'auto­ria– i Mag­da­lena peni­tent –aquesta no admet dis­cus­si­ons.

L'entro­nit­zació d'El Greco pels moder­nis­tes va ser deci­siva per a un jove i rebel Picasso neces­si­tat de nous estímuls per revo­lu­ci­o­nar la seva pin­tura. Ho rei­vin­di­carà, pre­ci­sa­ment, l'expo­sició que obrirà dijous el Museu Picasso: La passió gre­quiana de Picasso.

Amb Rusiñol es va des­per­tar a Cata­lu­nya una autèntica gre­co­ma­nia. Hi va haver un temps que qui no tenia una pin­tura seva no podia pre­su­mir de col·lecció. Els bur­ge­sos ana­ven bojos per adqui­rir-ne. I alguns ho van acon­se­guir, com Ròmul Bosch i Cate­ri­neu. El seu Greco L'Anun­ci­ació va aca­bar en mans de Julio Muñoz Ramo­net, que va fer hereu de la seva col·lecció d'art l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona. El litigi amb les filles, que mai han accep­tat la volun­tat del seu pare, fa dècades que dura, però el final s'acosta i, més aviat que tard, la colla cata­lana de gre­cos tor­narà a créixer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.