Tirant lo ‘Blam'

Què passaria si uns oficinistes avorrits s'atrevissin a emular els seus ídols de les pel·lis d'acció gravant amb un telèfon mòbil coreografies inversemblants entre la font d'aigua i les grapadores? Juguen, sense gaire ordre ni concert, només pel plaer de jugar i de voler enviar el vídeo a l'APM. Des d'un Jackie Chan, un Equipo A, un Rambo, el Bruce Willis de torn, timbes de cartes trucades de westerns i també la part més fantàstica de Star wars, Robocop, Freddy Krueger, Hannibal Lecter, Hulk... Què passaria si el cap els descobrís i, en comptes de renyar-los, volgués sumar-se al comando destructiu? Doncs en aquest brou intranscendent es banyen uns actors que vénen del circ, el teatre, el doblatge d'actors per a escenes perilloses i l'acrobàcia. Com tota pel·lícula d'acció, els tòpics revisiten l'èpica. Aquest Blam! d'avui respon (obviant els quadres de costums) al Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.

La coreografia que es planteja, realment, va guanyant en intensitat a mesura que l'espai es transforma (no es pot revelar com) i sense aportar gaire res més que cleques ben primàries i algun contrapunt d'enveja i de gelosia entre els oficinistes (per raons ben contraposades). Una distracció enginyosa que recorda l'Opération Fu de la companyia Dram Bakus de finals dels anys noranta amb una intriga tan estúpida com ben tramada de tres mims. Ara, la Kristján Ingimarsson Company retornen a una obra també molt enèrgica i sense gaire més objectiu que divertir canalla i tot tipus de públic còmodament. No se surt més intel·ligent del teatre però sí més relaxat després de riure àmpliament. Hi ha un humor que, ben blanc, és universal.