La màfia i l'FBI

Fa uns anys, els peri­o­dis­tes de la redacció del Bos­ton Globe, Dick Lehr i Gerard O Neill, van publi­car un lli­bre d'inves­ti­gació periodística titu­lat Black mass que expli­cava com els mem­bres de l'FBI van esta­blir con­tacte amb un agent de la màfia irlan­desa per tal que es con­vertís en con­fi­dent de la poli­cia i els ajudés a nete­jar la costa sud de Bos­ton del pes de la màfia ita­li­ana. L'aliança entre el mafiós Whit­ney Bul­ger i l'agent més cor­rupte de la història de l'FBI a Bos­ton, John Con­nelly, va com­pli­car tant les coses que va gene­rar una onada de violència i l'aug­ment del tràfic d'heroïna a la zona. L'FBI no va poder nete­jar mai la situ­ació, entre altres coses perquè el germà de Bul­ger estava con­si­de­rat com el con­gres­sista amb més alta repu­tació de l'estat de Mas­sac­hu­setts.

Aquests fets, que van ins­pi­rar alguns ele­ments d'Infil­tra­dos, de Mar­tin Scor­sese, han ser­vit al cine­asta Scott Coo­per –Corazón rebelde– per recrear el fosc uni­vers de cor­rupció dels anys setanta. Black mass té tots els ele­ments per poder-se con­ver­tir en una bona pel·lícula de gàngs­ters, però des­gra­ci­a­da­ment és a mig camí de les seves pre­ten­si­ons. La posada en escena resulta exces­si­va­ment mecànica i no acaba de fun­ci­o­nar. No hi ha una emoció clara, ni força en la des­cripció d'uns per­so­nat­ges que aca­ben resul­tant un pèl cari­ca­tu­res­cos. El pro­blema prin­ci­pal rau, però, en la inter­pre­tació de Johnny Deep, la trans­fi­gu­ració del qual en el mafiós Whit­ney Bul­ger té alguna cosa de gro­tesca, som si l'actor fos incapaç de treure's de sobre les diver­ses màsca­res que ha uti­lit­zat en algu­nes de les seves últi­mes pel·lícules. La dimensió gro­tesca del per­so­natge li impe­deix donar cre­di­bi­li­tat al pretès to de recons­trucció rea­lista de la pel·lícula.