Plural dels colors

El nom dels colors té forma plural? Podem parlar d'unes corbates liles, o n'hem de dir corbates lila? La flexió del plural en el nom dels colors depèn del color, igual que hi ha colors que tenen forma per al masculí i femení i d'altres, només una única forma per als dos gèneres. Vegem-ho.

Els colors bàsics vermell, blau, groc i verd, així com el blanc, el negre, el marró i el gris, sí que tenen dues formes diferents per al singular i el plural, i per al masculí i femení, tret del marró (un jersei marró / una persiana marró). Tots ells són colors que no provenen de cap objecte. Per tant, direm que un moble és blanc i unes cadires, blanques; i un gerro és verd i les jardineres, verdes. Ara bé, quan el nom d'un color prové d'un objecte, una flor, un fruit o qualsevol altre element de la natura, llavors aquell color té una única forma per al singular i el plural. Aquest és el cas dels colors rosa, lila, taronja, grana, salmó, caqui, beix, carbassa, malva, turquesa... Així doncs, direm que “tenim dues samarretes rosa” (i no roses) i que “els gots són taronja” (i no taronges).

Quan els colors apareixen formant una locució adjectiva, és a dir, amb més d'una paraula, també es mantenen invariables: ulls blau cel (i no blaus cels), uns tovallons gris perla (i no grisos perles), uns fulls vermell fosc (i no vermells foscos)...

A banda d'aquestes locucions adjectives, en català també tenim altres locucions plenes de colors: quan una persona és de color vol dir que és de raça negra; quan diem que algú n'ha fet de tots colors significa que n'ha fet de tota mena; perdem el color quan empal·lidim i n'agafem quan anem a platja, igual que la fruita, quan agafa color perquè ha esdevingut més madura. També ens pugen els colors a la cara, quan ens enrojolem, i quan la cara se'ns torna de tots colors (o de mil colors, o de cent mil colors) significa que, a banda d'enrojolar-nos, també se'ns empal·lideix a causa d'una emoció molt forta.