Tributs a una torre
La Torre de Can Serra o de la Vídua de Can Sala va passar de ser un edifici en decadència a convertir-se en l'organisme de gestió tributària de Malgrat de Mar
L'edifici va ser rescatat de l'oblit gràcies a l'interès ciutadà que va pressionar l'Ajuntament perquè l'adquirís i en fes la restauració, que es va completar amb la construcció d'un arxiu
La història de la Torre de la Vídua de Can Sala és la d'una gran victòria del patrimoni local que semblava condemnat a desaparèixer tant per la manca de diners per invertir-hi com, el que és pitjor, per la falta d'interès inicial de l'administració local. L'immoble data del 1910 i és obra de l'arquitecte modernista Esteve Rocafort i Carreras per encàrrec de Damià Garriga. El 1928 va ser adquirida per Francesc Serra, i el 1942 en va ser la propietària Isabel Oliveras, muller de Josep Riera. L'edifici és en ple centre del municipi, al carrer de Mar, i destaca per una gran riquesa ornamental pròpia de l'època. No hi falten les motllures amb motius florals, els balcons forjats amb formes impossibles, les escales de pedra treballada i el trencadís de ceràmica que corona la torre. A la torre, però, també l'acompanya en aquest espai separat del carrer per una tanca el nou edifici de l'arxiu municipal. És una obra de poc més de quatre anys en forma de cub firmada per l'arquitecte Xavier Guitart. El conjunt es completa amb un petit jardí amb una glorieta que es destina a fer presentacions i petits actes culturals.
La Torre de Can Serra mostra en l'actualitat un aspecte immillorable pintada de colors de pastel que la fan encara més semblant a un castell de conte de fades. Catalogada com a bé cultural d'interès local, l'edifici, a principi de l'any 2000 presentava un aspecte lamentable. Durant anys, va coexistir amb l'hotel Bombai i quan aquest va tancar la degradació es va fer tan evident que va sacsejar la consciència ciutadana i va fer possible la creació d'una plataforma que va pressionar l'Ajuntament perquè la comprés i n'encapçalés la recuperació. L'any 2007 hi va haver un principi d'acord de compra del consistori per un preu superior als 500.000 euros, però no va ser fins al 2010 que va cristal·litzar un projecte d'adequació que en preveia tant l'adequació de la torre, a través d'un programa de restauració, com la construcció de l'edifici de l'arxiu, amb la voluntat de crear un potent nucli patrimonial. La restauració de la torre en duia inclosa l'adaptació a la normativa urbanística actual, fet que va obligar a construir-hi una estructura nova a la part del darrere que garantís tant una sortida contra incendis com la superació de les barreres arquitectòniques. El pressupost de les obres va pujar a uns 900.000 euros, 400.000 dels quals van arribar subvencionats per part del pla únic d'obres i serveis de Catalunya (Puosc) de la Generalitat. La resta va anar a càrrec de les arques municipals. Pel que fa a l'arxiu, l'edifici va costar 1,6 milions d'euros finançats al 100% pel fons estatal per a l'ocupació i la sostenibilitat local (Feosl), més conegut com a fons Zapatero. L'obra de nova construcció va ser concebuda com un immoble sostenible orientat a l'estalvi d'energia i d'emissions de gasos a l'atmosfera.
L'Ajuntament i, especialment, la llavors alcaldessa Conxita Campoy (PSC), van deixar clar que la recuperació de la Torre de la Vídua de Can Sala s'havia d'optimitzar. Per tant, un conveni amb la Diputació va facilitar que s'hi instal·lés l'oficina de gestió tributària a canvi d'un lloguer que permetés, a la llarga, recuperar part de la inversió feta pel consistori i que també incloïa el manteniment de l'edifici.