crítica de teatre familiar / «oníricus»

Mancat de tot

El segell del Circ d'Hivern de l'Ate­neu Popu­lar de 9 Bar­ris s'havia gua­nyat a pols un pres­tigi amb espec­ta­cles –amb un potent i indis­pen­sa­ble com­po­nent cir­cense– tan interes­sants com Rodó (2005), a càrrec de Lean­dre Ribera, o El circ de Sara (2006), però part d'aquest capi­tal l'ha dila­pi­dat en les dues últi­mes pro­duc­ci­ons, Click (2007) i, sobre­tot, Oníricus (2008), un mun­tatge que neces­sita, ras i curt, un dra­ma­turg, un direc­tor d'escena, un pro­fes­sor de cant, un altre d'inter­pre­tació i dicció, una il·lumi­nació ade­quada, una reta­llada en la durada i algú que uni­fi­qui un text, en cas­tellà o en català, que resulta confús i en el qual s'abusa impu­ne­ment de la impro­vi­sació. Que sigui un espec­ta­cle fami­liar, en què pre­ci­sa­ment s'ha de posar més cura, no vol dir que es pugui fer de qual­se­vol manera, ni que l'absència de rigor sigui tole­ra­ble.

Direcció: Brian Mongard. Interpretació: I. Marín, A. de Carvalho, J. Moura, M. Gracián, G. Caro, B. Mongard i J.M. Baldomà. Lloc i dia: Auditori de Girona, 12 d'octubre del 2009.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.