POESIA / CIÈNCIA
David Bueno i Torrens
Sorpresa poètica i fractal
Una de les característiques que ens fa humans és la capacitat de sorprendre'ns. Ens sorprenem amb el que veiem i escoltem, fem i pensem, llegim i imaginem. I fruit d'aquesta capacitat podem gaudir de les propostes trencadores i innovadores. Altrament les rebutjaríem per apòcrifes –per això, ai de qui hagi perdut la capacitat de sorprendre's!–.
Poesia i ciència s'assemblen més del que possiblement a moltes persones a qui no agrada sortir de la seva zona de confort els agradaria admetre. També la por de sortir d'aquesta zona de confort pot ajudar a explicar –no pas justificar– la distinció que s'acostuma a fer entre ciències i lletres.
Cosmos d'aram, de Balma Albalat i Antoni Albalat, és una proposta innovadora que uneix la poesia i les noves tecnologies de la informació. Lluny de la clàssica distinció entre ciències i lletres, aquest llibre acobla l'univers científic de la geometria fractal i la poesia.
Ànimes que busquen sorpreses
Una proposta seriosa i agosarada per a ànimes que es vulguin sorprendre, i també lúdica i llampant per gaudir d'aquesta sorpresa. Balma Albalat és una estudiant de ciències que conrea la poesia i Antoni Albalat és un poeta que conrea els fractals. En paraules dels autors, “aquest llibre és una supercorda d'enllaç”.
Un petit tast: “Natura particulada / propera i llunyana, micròbia / Fruit d'aquesta –innegociable– fòbia / a l'enteniment / Plats bruts a la pica / que tracten de comprendre opacitats palpables / que les envolten i les fan mortals / Les sèries de Lyman refracten / sobre les superfícies nacrades / fosques històries / sobre aquest temps nostre / que s'acaba.”