Un escenari senyorial

Les parets grui­xu­des de la Masia de Can Ratés de Santa Susanna han estat tes­ti­mo­nis muts de les decla­ma­ci­ons del Shakes­pe­are més pur, dels mis­te­ris de la màgia i de les ciències alter­na­ti­ves i d'inten­sos debats sobre el pre­sent i el futur del turisme. Aquest edi­fici, que irra­dia cen­tra­li­tat, és una de les joies arqui­tectòniques que con­serva el muni­cipi i que va pas­sar a mans de l'Ajun­ta­ment l'any 1989. Des de lla­vors, les seves ins­tal·laci­ons, que inclo­uen pis­cina, sales diver­ses i grans jar­dins, han estat esce­nari d'una gran diver­si­tat d'esde­ve­ni­ments, tant públics com pri­vats, però majo­ritària­ment vin­cu­lats a la cul­tura. Es tracta d'un mas for­ti­fi­cat datat en el segle XVI i que després, en el XIX, es va trans­for­mar en una finca senyo­rial. Segons recu­llen els res­pon­sa­bles de l'enti­tat Santa Susanna Orígens i Memòria (SSOM), ori­ginària­ment la masia for­mava part d'una extensa finca que incloïa la cape­lla de Santa Susanna, una petita església romànica datada del 1189, un any en què es va reba­te­jar la vall d'Alfatà per la de Santa Susanna. L'ele­ment més carac­terístic de l'edi­fici és la torre de guaita cons­truïda per Bar­to­meu Poch l'any 1584, a la part més antiga de la masia i amb la qual es comu­ni­cava a través del pri­mer pis. Aquesta no és l'única cons­trucció cilíndrica del muni­cipi que pot pre­su­mir de ser una de les pobla­ci­ons del Maresme que més ha con­ser­vat uns ele­ments impres­cin­di­bles per afron­tar els atacs con­ti­nus de cor­sa­ris a la costa cata­lana. La família Poch en va ser pro­pietària fins a mit­jan segle XIX, quan va pas­sar a mans de Josep de Ratés, un per­so­natge molt ric i molt religiós que durant la ter­cera guerra Car­lina va for­mar part del seguici reial i va acon­se­guir que el nome­nes­sin Baró de Ratés. A ell cor­res­pon la cons­trucció d'una cana­lit­zació de més d'un quilòmetre que anava a bus­car l'aigua de la font per nodrir un llac arti­fi­cial a la mateixa finca. La part visi­ble de l'edi­fi­cació es coneix com a Paret d'en Ratés. Amb els anys, la pro­pi­e­tat va anar can­vi­ant de mans i es va anar venent a tros­sos, fins que el con­sis­tori va veure l'opor­tu­ni­tat d'adqui­rir l'edi­fici amb la volun­tat expressa de des­ti­nar-lo com a espai cul­tu­ral.

La Masia de Can Ratés ha vis­cut eta­pes de gran esplen­dor com a focus cul­tu­ral més enllà del muni­cipi. L'any 2003, quan la crisi era molt lluny, l'Ajun­ta­ment va tirar enda­vant una de les seves apos­tes més ambi­ci­o­ses: un fes­ti­val monogràfic dedi­cat a la figura i l'obra de Shakes­pe­are. La qua­li­tat dels espec­ta­cles inter­na­ci­o­nals i el magnífic esce­nari que supo­sava la masia mai no van ser dis­cu­tits, però els cos­tos que repre­sen­tava per a un poble tan petit en van aca­bar ofe­gant la ini­ci­a­tiva. Es va man­te­nir durant sis anys, l'últim, com­par­tit amb Mataró que hi va renun­ciar al cap de poc.

Però a Can Ratés, que fins i tot té una lle­genda reco­llida en un conte infan­til, també s'hi han donat cita tro­ba­des com la Fira Màgica, que com­bina els ele­ments esotèrics amb les medi­ci­nes alter­na­ti­ves i actu­al­ment és la seu de diver­ses enti­tats, com ara la Fede­ració Cata­lana Eqüestre, que s'hi va ins­tal·lar el 2012 i de dife­rents tallers. Les seves sales s'han con­di­ci­o­nat per fer tas­tets de vins, cerimònies de tot tipus i pre­sen­ta­ci­ons empre­sa­ri­als. És un indret històric pre­pa­rat pels temps moderns.