Les petjades de tetràpodes més antigues de Catalunya

Inves­ti­ga­dors de la Uni­ver­si­tat Autònoma de
Bar­ce­lona (UAB), l'Ins­ti­tut Català de Pale­on­to­lo­gia Miquel Cru­sa­font (ICP) i l'Ins­ti­tut de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC) han iden­ti­fi­cat a la vall de Manya­net, al terme muni­ci­pal de Sar­roca de Bellera (Pallars Jussà), diver­sos ras­tres d'ani­mals tetràpodes de fa apro­xi­ma­da­ment entre 280 i 290 mili­ons d'anys, la qual cosa els con­ver­teix en les pet­ja­des fòssils més anti­gues de Cata­lu­nya. Cor­res­po­nen a dife­rents grups d'amfi­bis i rèptils pri­mi­tius, entre els quals s'han iden­ti­fi­cat pet­ja­des de sinàpsids, el grup que més enda­vant donarà lloc als mamífers. Les icni­tes o pet­ja­des fos­si­lit­za­des loca­lit­za­des es dis­tri­bu­ei­xen entre una zona flu­vial de mean­dres i una altra d'aigües no con­fi­na­des. La tro­ba­lla ha estat publi­cada a la revista Geo­lo­gi­cal Maga­zine de la Cam­bridge Uni­ver­sity Press.

Segons els inves­ti­ga­dors, aquests dos pale­o­am­bi­ents hau­rien estat l'hàbitat de grups de tetràpodes dife­rents durant el permià. Els pri­mers tetràpodes (terme d'ori­gen grec que sig­ni­fica ‘qua­tre potes') són els pri­mers ver­te­brats que van tre­pit­jar terra ferma, van desen­vo­lu­par pul­mons per cap­tar l'oxi­gen de l'atmos­fera i van trans­for­mar les ale­tes en potes, però amb un cicle vital encara força lli­gat als ambi­ents aquàtics. En el que era una zona flu­vial, els inves­ti­ga­dors hi han iden­ti­fi­cat pet­ja­des de tem­nospòndils (ante­ces­sors dels actu­als amfi­bis). “Són un grup amb una forma de vida simi­lar a la de les actu­als sala­man­dres. Algu­nes espècies suc­ci­o­na­ven el men­jar, men­tre que altres espècies caçaven de forma activa, sem­blant a la manera com fan avui els coco­drils”, ha expli­cat Eudald Mujal, inves­ti­ga­dor del depar­ta­ment de geo­lo­gia de la UAB, que encapçala l'estudi.

En la zona flu­vial s'han tro­bat pet­ja­des d'altres grups, com ara sey­mou­ri­a­morfs, un grup d'ani­mals de gai­rebé un metre de lon­gi­tud que es tro­ben en la tran­sició entre els amfi­bis i els ani­mals que ja ponien ous amb closca o dia­dec­to­morfs, ani­mals amb aspecte de rèptil que podien asso­lir grans dimen­si­ons, fins a dos metres de lon­gi­tud apro­xi­ma­da­ment.

En l'àrea que es cor­res­pon a una zona aquàtica oberta, els inves­ti­ga­dors han iden­ti­fi­cat ras­tres de cap­torhínids, rèptils pri­mi­tius de fins a mig metre de lon­gi­tud amb diver­ses file­res de dents que es van extin­gir a finals del permià. També han iden­ti­fi­cat sinàpsids, els pre­cur­sors dels mamífers. Mujal ha expli­cat que s'han iden­ti­fi­cat pet­ja­des de peli­co­sau­res, “que podien arri­bar als qua­tre metres de lon­gi­tud i que, en alguns casos, pre­sen­ta­ven una vela al llarg de la columna ver­te­bral de la qual des­co­nei­xem la funció”. Un grup de sinàpsids, els cino­donts, dona­ria lloc als mamífers poste­ri­or­ment, segons l'inves­ti­ga­dor.