El senat anima Tarragona a cuidar més els joves creadors i mirar menys al passat
L'òrgan assessor va debatre ahir les infraestructures i la capitalitat cultural del 2016
«Hem parlat sobre la necessitat que mirem més les persones i menys les pedres», comentava l'alcalde tarragoní, Josep Fèlix Ballesteros, a la sortida de la trobada. De fet, aquesta va ser una reivindicació defensada per diversos membres del senat, com el músic Lluís Gavaldà. «Tenim unes restes romanes perquè fa 2.000 anys una gent va treballar-hi pensant en el futur. Hem de deixar de mirar al passat i centrar-nos en els nostres joves creadors, perquè d'aquí a 2.000 anys també ens recordin», exposava el cantant d'Els Pets.
La visualització de la ciutat a l'exterior va ser un altre dels punts en què va incidir l'òrgan assessor, que va consensuar, segons Ballesteros, la necessitat d'un «esforç» perquè la ciutat sigui admirada també des de fora. Des d'una perspectiva més territorial, però, els senadors van acordar el seu treball com a lobby «perquè es respecti la capitalitat de Tarragona», tal com va detallar el batlle.
Coses que cal millorar
La jornada de treball va servir, evidentment, perquè alguns dels participants incidissin també sobre aquells aspectes que creuen que cal millorar. «Crec que no es fa prou per la candidatura de Tarragona 2016. Per aconseguir-ho, hem de fer cultura en majúscules, i ara ho fem tot en minúscules, i de les petites», explicava la professora de cant Teresa Valls. Tot i les queixes, però, el senat ha acordat donar suport formal a la candidatura.
En l'aspecte musical, el compositor Joan Guinjoan lamentava la falta d'un auditori. «Vila-seca o Sant Cugat del Vallès en tenen, i no valorem el Concurs Internacional de Música de Tarragona com es mereix», va afirmar després de criticar que el futur Teatre Tarragona no prevegi prou espai per a una orquestra simfònica.
«Cultura ho és tot, també les vies del tren, perquè no pot ser que un visitant que ve atret per la romanitat de Tarragona arribi ja asfixiat per pujar i baixar la maleta per les escales de l'estació», va destacar l'escriptora Olga Xirinacs. I en aquest mateix desig de totalitat hi van afegir també altres senadors la necessitat d'incloure la gastronomia local en el model cultural, un àmbit que, per cert, ja va ser molt present a la jornada de treball amb l'estrena del gelat amb gust de la cervesa local Rosita, elaborat especialment per a l'ocasió.
Reorganització
La primera trobada temàtica del senat també ha servit per replantejar els mecanismes de funcionament de l'òrgan, que pretén prioritzar a partir d'ara la comunicació telemàtica amb l'alcaldia a l'hora de fer propostes o queixes, i alleugerir així el següent debat, que es dedicarà a les infraestructures, la candidatura dels Jocs del Mediterrani i el model cultural.
On no hi haurà canvis serà en la relació entre els senadors i el món real. Malgrat les queixes d'algun dels membres sobre la falta de contacte de l'òrgan amb el carrer, Ballesteros va defensar que precisament aquesta «excel·lència» era la que permetia tractar «temes estratègics» i no «l'estat de les voreres del carrer».
