Cada reunió del senat tarragoní costa a les arques municipals prop de 6.000 euros

Conscients que les seves deliberacions no són vinculants per a la màxima autoritat municipal, l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros –sempre és present en les reunions per copsar in situ les valoracions de cadascun dels senadors, als quals va escollir personalment–, l'opinió més estesa és que el senat de Tarragona ha estat un gran encert, malgrat que el funcionament i, de retruc, la poca agilitat siguin ara mateix el seu punt feble. De fet, aquesta dualitat de pensaments és la que impera entre els legats i pretors consultats per aquest rotatiu. «És important que s'escoltin les nostres propostes perquè és la manera d'incentivar la crítica i l'opinió, que és el que hi ha d'haver en una societat democràtica», va explicar l'arqueòleg i pretor Eudald Carbonell.

El tenor Àngel Odena –legat– va subratllar la rellevància d'aquest òrgan de consulta: «No volem fer de floreros, tot i que l'organització no acaba de ser la millor. Trobo que li falta una mica d'agilitat.» Odena va exemplificar-ho, en assenyalar: «Tots volem fer coses per la ciutat, però de vegades no sabem com canalitzar les nostres propostes.»

Per l'arquitecte i legat Josep Maria Buqueras, potser hauran de passar tres o quatre anys perquè el senat tarragoní funcioni a ple rendiment: «Com volen que siguem eficaços si només ens reunim tres cops a l'any?» El gerontòleg i pretor Antoni Guerra insisteix que «cal perfilar millor la metodologia de treball i la cadència de les reunions».

Molts dels senadors i senadores van transmetre la idea que amb vista a la propera reunió del grup –encara no s'ha convocat– ja es mirarà de treballar en grups més reduïts per contribuir a l'agilitat de les sessions. Guerra hi creu: «Perquè podríem fer aportacions més concretes i no només opinions puntuals, com fins ara.» Amb referència a això, la ballarina Arantxa Sagardoy –legada– aprova que d'ara en endavant els assumptes es puguin debatre en comissions: «Perquè fins que no et toca un tema del qual tu saps realment i pots contribuir-hi, pot passar molt de temps.» Per això recorda: «En temes de cultura, vol rebre les nostres propostes», amb clara referència a la sensació de deixadesa en aquesta parcel·la. L'actor i director teatral Oriol Grau va discutir la viabilitat del senat tarragoní, tot recordant: «S'hi diuen veritats molt fortes, i per això no sé si és realment útil». El físic i pretor Manel Sanromà aposta per «prescindir de reunions en què no es pren cap acord en un sistema pensat per aconseguir un consens».

La portaveu municipal, Begoña Floria, admet que el funcionament no és el més idoni, però descarta que el senat tarragoní passi a treballar en comissions: «Desvirtuaria la naturalesa del senat.»

En les tres reunions mantingudes fins ara, els senadors han debatut la falta d'infraestructures viàries i ferroviàries a la ciutat, han posat de manifest la feble política cultural, han conegut de prop les interioritats de la candidatura als Jocs del Mediterrani del 2017 i han defensat la capitalitat de Tarragona, tot instant Ballesteros que defensi que la futura vegueria del Camp de Tarragona porti únicament el nom de la ciutat.