De fils a llibres

Rein­ven­tar-se és un gran què, i si a sobre es pot con­ti­nuar sent un refe­rent pel muni­cipi, té doble mèrit. En cert sen­tit, això és el que ha pas­sat a una de les naus de l'antic com­plex fabril de Can Manyer de Vilas­sar de Dalt, recon­ver­tida en la gran bibli­o­teca muni­ci­pal des de final del 2014.

Els orígens de l'actual equi­pa­ment es remun­ten al 1881. Just quan Guas­ta­vino aixe­cava el tea­tre de la Massa, el fabri­cant Josep Estrany i Tolrà va com­prar la feixa de sota i hi feia cons­truir la pri­mera planta de la nau del futur com­plex tèxtil que, amb els anys, va esde­vi­e­nir Can Manyer. Per donar sor­tida a la fabri­cació, s'associà amb la soci­e­tat mer­can­til bar­ce­lo­nina Mañé i Ordeig, diri­gida com a socis direc­tors per Josep Mañé i Rius i Fran­cesc Ordeig. L'any 1905 és el moment del relleu dels Mañé i de pro­gra­mar la nova etapa: les ger­ma­nes Estrany Feliu venen a Mañé i Ordeig totes les seves pro­pi­e­tats de la fàbrica del car­rer Lles­samí. Tot seguit, té lloc l'ampli­ació: es cons­tru­eix la casa del vapor i s'incor­pora una màquina de vapor nova de tres-cents cavalls, la qual cosa per­met aug­men­tar el nom­bre de telers de cotó fins a cent setanta-un de nor­mals i fins divuit amb jac­quard, a més de divuit més de seda.

Més enda­vant, l'any 1910, cons­tru­ei­xen la nau a la can­to­nada del car­rer Lles­samí amb la bai­xada de la Font de la Teula –on hi ha la bibli­o­teca– i esdevé la fàbrica més gran de Vilas­sar. L'any 1915 arriba la xarxa elèctrica al muni­cipi i el 1917 sus­pe­nen la pro­ducció pròpia. Tota aquesta etapa es clou el 1923 amb la dis­so­lució de la soci­e­tat Mañé i Ordeig: la nova gene­ració dels ger­mans Mañé Roger, Josep i Fran­cesc, es que­den la fàbrica de Vilas­sar com a J. i F. Mañé, i els Ordeig, la de Cabrera com a Manu­fac­tu­res Ordeig. Després de la post­guerra, amb 278 tre­ba­lla­dors d'alta, consta com a soci­e­tat anònima Mañé SA. La fàbrica de Vilas­sar va fun­ci­o­nar fins al 1963, quan 186 tre­ba­lla­dors es van que­dar sense feina i va que­dar enter­rada una de les acti­vi­tats tèxtils més impor­tants de tota la comarca. A par­tir de lla­vors, el con­junt fabril va pas­sar unes dècades de decadència que van coin­ci­dir amb el declivi del sec­tor a escala cata­lana, lle­vat de peti­tes acti­vi­tats de caràcter indus­trial. Tal com explica l'his­to­ri­a­dor Benet Oliva, no és fins a final dels anys 90 que l'Ajun­ta­ment comença el pla espe­cial per la rege­ne­ració del nucli antic del muni­cipi i ho va fer començant per la recu­pe­ració del tea­tre de La Massa.

Durant la pri­mera dècada dels anys 2000 va començar l'ope­ració urbanística del sec­tor, que va tenir greus difi­cul­tats econòmiques. Entre aques­tes cal incloure-hi els tre­balls de reha­bi­li­tació d'una de les naus de l'antiga fàbrica tèxtil, la futura seu de la bibli­o­teca nova. Els tre­balls de recon­versió van començar el 2005, amb l'obra exte­rior de la nau, però un camí tortuós en l'àmbit econòmic va obli­gar a no poder aca­bar-ne els tre­balls fins al 2011. Final­ment, i després que l'Ajun­ta­ment va poder rebre algu­nes par­ti­des per dotar-la de mobi­li­ari, la nova bibli­o­teca es va inau­gu­rar final­ment a final del 2014.

L'espai cul­tu­ral ocupa un edi­fici cen­te­nari dedi­cat al tèxtil que s'ha refor­mat i adap­tat als nous usos per ofe­rir més de 1.600 metres qua­drats divi­dits en dues plan­tes i cinc zones dife­ren­ci­a­des. La bibli­o­teca rep el tes­ti­moni de la seva ante­ces­sora, nas­cuda el 1981 amb el nom de bibli­o­teca Pau Pifer­rer. Pel que fa al fons docu­men­tal, té 17.683 volums, 3.200 audi­o­vi­su­als, 60 títols de publi­ca­ci­ons periòdiques i 5 dia­ris. Dues joies que es poden veure a la bibli­o­teca són la màquina de vapor –que encara fun­ci­ona– i el terra hidràulic de la pri­mera planta, el més gran con­ser­vat a Cata­lu­nya.