El tercer Mot pren el pols a la vida

Aconseguir que una vida s'alci del no-res i prengui forma a través de l'escriptura és una aspiració que comparteixen tots els gèneres literaris, siguin o no de ficció, però quan aquest treball de construcció delimita tan obertament amb el real com la biografia, les memòries, l'assaig o la recerca històrica, l'autor sol acabar ordint una trama particularment complexa entre el jo i els altres, entre document i memòria, entre experiència i recreació. Al capdavall, encara que tracti d'éssers de debò, allò que transmet veritat a qualsevol obra escrita són els seus tractes amb la literatura i no amb la realitat, com va subratllar ahir la professora Margarida Casacuberta en la presentació de la tercera edició del festival Mot de literatura de Girona i Olot, que del 7 al 16 d'abril abordarà la qüestió des d'angles múltiples sota el lema “Vides escrites, escriure vides”.

Si en l'edició passada autors com Antonio Lobo Antunes, Melania Mazzucco, John Lanchester o Luis Goytisolo van venir a parlar de la construcció literària de les ciutats, en aquesta ocasió el festival ha convidat a conversar sobre vides una quarantena d'autors també de reconeguda trajectòria, com ara Amélie Nothomb, John Banville, David Foenkinos, Luis Landero, Juan José Millás, Monika Zgustovà, Mia Couto o Gonçalo M. Tavares. “Es tracta de veure com s'escriu una vida, com es trasllada al paper i se li dóna, per tant, una altra vida”, va comentar Casacuberta, designada comissària per a quatre edicions d'aquest festival coorganitzat per l'Escola Municipal d'Humanitats de La Mercè de Girona i l'Institut de Cultura d'Olot, en un exercici encomiable de suma d'esforços. En el joc de miralls entre els éssers de carn i os i els personatges literaris, pren un interès especial la primera conversa programada, entre Jordi Puntí i Albert Forns, tots dos embrancats en la recreació literària de dues vides, pública l'una (Xavier Cugat) i anònima l'altra, i l'ultima que tindrà lloc a Olot, en què l'escriptor de Moçambic Mia Couto parlarà d'una trilogia en curs sobre l'últim emperador del seu país, ja que els assistents podran assistir a les interioritats creatives d'un work in progress.

Cada sessió, en qualsevol cas, aportarà nous enfocaments a l'eix principal per mitjà de converses temàtiques. Una de les que genera més expectatives és la que sostindrà, al voltant d'“Escriure el jo”, la mateixa Casacuberta amb Amélie Nothomb, una autora que “s'escriu a si mateixa, que viu de fet com un personatge literari”. Una altra de les visites esperades és la de John Banville, en plena promoció de La guitarra blava, que conversarà amb la seva traductora, Núria Barrios, sobre la relació entre realitat i ficció en la construcció del seu món a través d'un estil refinadíssim. La conversa entre Javier Cercas i Maria Barbal tindrà, en canvi, l'al·licient de veure cara a cara dos autors que s'han inspirat recentment en el mateix personatge per a les seves recreacions literàries: el fals supervivent dels camps nazis Enric Marco.

Sense cap dubte, però, una de les propostes més estimulants i oportunes és la que reunirà Luis Landero, José Antonio Garriga Vela i Vicenç Villatoro per parlar sobre com escriure sobre el pare, que tindrà el seu reflex en la conversa entre Imma Monsó, Najat El Hachmi i Stefanie Kremser sobre com escriure de la mare. Com ja és habitual, hi haurà també dues sessions de Vermot, una al voltant del tractament literari que ha rebut Picasso, i l'altre sobre l'atracció que encara suscita Verdaguer.

La directora de l'Escola d'Humanitats, Glòria Granell, que va remarcar que “el Mot té dues seus però és un sol festival”, considera que en tres edicions “s'ha consolidat com un esdeveniment literari de país tenint per bandera la qualitat i la varietat en l'entramat del discurs que planteja”. “Aquestes qualitats són les que el fan tan ric i tan complet”, va afegir. En aquest sentit, la mostra incorpora també nombroses activitats complementàries, obertes, com els mateixos diàlegs d'escriptors, “a lectors de qualsevol edat i condició”.