La recerca com a principi

Els trobadors van ser les primeres estrelles de rock. La frase no és meva (no recordo on la vaig llegir), però estic segur que la subscriuria Antoni Rossell, professor de romàniques de la UAB que quan no està fent classes o organitzant conferències es dedica a posar música a textos medievals. L'hi pregunto abans de començar l'entrevista. “Són els pares del rock?” Resposta: “Si entenem el rock com un fenomen social i musical d'èxit, podem afirmar que en van ser uns dels inventors, encara que no els únics.”

L'Antoni té un esperit punk. No només ha interpretat els trobadors. També s'ha atrevit a cantar El cantar del Mío Çid (3.700 versos, 8 hores) i Los romances del Quijote (20 romanços, 2 CD). Hi ha més punk aquí que en molts discos del 1977.

Amant de les col·laboracions radicals, aquest apassionat de la llengua occitana va proposar a la seva parella actual, l'exquisida poeta Susanna Rafart, fer un disc junts. “L'Antoni em va encarregar lletres per a patrons musicals concrets i jo vaig escriure-les”, diu Rafart. “La seva veu parlava en nom de la meva i jo me la podia mirar des de fora, va ser molt enriquidor.”

El resultat, Antoni Rossell canta Susanna Rafart, és un àlbum trencador (anava a escriure underground) que té tant de literatura com de música. La balança no es decanta ni cap a un costat ni cap a l'altre. La Susanna, una de les millors versificadores del país, hi aporta la bellesa duradora de les paraules exactes. L'Antoni hi aporta les cançons. “L'objectiu era difondre i popularitzar una poesia que jo he considerat sempre d'alta qualitat”, explica l'Antoni. “Les melodies sempre estan al servei del poemes i el millor que podria passar amb aquestes cançons és que, un cop escoltades, en recordéssim la lletra.”

Les fotografies interiors mostren la parella en diferents llocs de Barcelona: La Boqueria, el parc Güell, un terrat de l'Eixample. La ciutat també apareix en alguns dels textos musicats. És un dels fils conductors de l'obra? “Barcelona és el paisatge d'aquest disc, tot i que no tots els poemes hi estan lligats (n'hi ha alguns que s'ubiquen a Siurana o el Conflent)”, explica la Susanna. “Representa una renovació d'espais, una nova celebració de la vida i un descobriment de la vitalitat de la ciutat.”

Hi ha balades, planys, cançons de bressol, folk mediterrani, brasiler i fins i tot nord-americà. El violí càlid de Què diu l'ocell? fa pensar en el de Scarlet Rivera a Desire. “Dylan ha sigut una influència?” “Hi ha Dylan aquí i en altres peces”, reconeix l'Antoni. “La influència mediterrània també és clara, però el que he fet, sobretot, ha estat utilitzar sistemes de composició monòdics medievals per adaptar els textos mètricament variables de la Susanna.”

Per damunt de tot destaca Cançó a la manera de Li Yu, un poema/cançó llarg la tornada del qual sintetitza aquest viatge de recerca a què s'ha lliurat el duo: “Busco el teu nom, / en l'aire busco el teu nom, / el teu nom.” La pregunta és obligada: “I què heu trobat?” “L'arrelament en la recerca com a principi”, conclou la Susanna. “El disc demostra les complicitats entre paraula i música i replanteja els modes de recepció que un mateix es fa sobre l'obra literària.”