cultura

La petjada d'un indià

‘In memoriam' · Antoni Figueras, que estiuejava a Tona a principi del segle passat, va pagar la construcció de l'escola pública i li va posar el nom de la seva filla, Caterina Figueras, morta prematurament reforma · L'Ajuntament va restaurar aquest equipament a principi dels anys noranta i hi va instal·lar la biblioteca i una sala d'exposicions

Més enllà de Tona,
Antoni Figueras va finançar diversos hospitals, escoles i residències a Puerto Rico

Tona dis­posa de diver­sos punts d'interès, com poden ser l'església del pla del Cas­tell –el més visi­ble quan s'arriba al poble– i el jaci­ment arqueològic del Camp de les Llo­ses. Més enllà de l'interès arqui­tectònic o artístic, a Tona també hi ha edi­fi­cis que ama­guen una història ben curi­osa. Aquest és el cas de l'actual bibli­o­teca Cate­rina Figue­ras, un equi­pa­ment que manté el nom que li va posar el seu patro­ci­na­dor quan es va cons­truir però, no la funció que tenia en ori­gen. Aquesta cons­trucció també per­met visu­a­lit­zar la vin­cu­lació del muni­cipi tonenc amb les clas­ses benes­tants cata­la­nes durant els pri­mers anys del segle XX.

L'edi­fici en qüestió va lli­gat al nom d'Antoni Figue­ras (Palma, 1866 - Espar­re­guera, 1933), un empre­sari que va fer for­tuna a Puerto Rico amb el comerç del licor i el sucre, entre altres pro­duc­tes. La mort de la seva filla Cate­rina als 26 anys, víctima del tifus, va tras­bal­sar Antoni Figue­ras, i també li va fer pren­dre la decisió de des­ti­nar gran part de l'herència que havia de rebre la filla a cons­truir ins­tal·laci­ons sanitàries i d'ense­nya­ment en pobla­ci­ons on hi tenia alguna vin­cu­lació, i amb la con­dició que por­ta­rien el nom de la jove des­a­pa­re­guda i que aquest seria ben visi­ble a la façana prin­ci­pal.

Un edi­fici nou­cen­tista

Així doncs, va ser el 1927 quan Antoni Figue­ras va deci­dir des­en­ca­llar amb la seva apor­tació el pro­jecte fallit per falta de recur­sos econòmics de cons­truir una nova escola pública a Tona. La vin­cu­lació dels Figue­ras amb el muni­cipi oso­nenc era la mateixa que tenien mol­tes famílies adi­ne­ra­des de Bar­ce­lona. Des de la mei­tat del segle XIX i fins ben entrat el segle XX, Tona era una reco­ne­guda des­ti­nació d'esti­ueig de les clas­ses benes­tants bar­ce­lo­ni­nes, que apre­ci­a­ven les aigües sul­fu­ro­ses del subsòl, unes aigües que es van explo­tar a través de diver­sos bal­ne­a­ris ja des­a­pa­re­guts.

La inversió d'Antoni Figue­ras en les esco­les de Tona va superar les 100.000 pes­se­tes de l'època, i l'encar­re­gat de l'obra va ser l'arqui­tecte muni­ci­pal Manuel Gausa i Ras­pall. Seguint l'estil nou­cen­tista del moment i basant-se en altres esco­les que s'aca­ba­ven de cons­truir a Bar­ce­lona, Gausa va dis­se­nyar un edi­fici amb caràcter clas­si­cista –línies molt rec­tes– i monu­men­tal, ja que trans­me­tia sen­sació d'importància. En la seva arqui­tec­tura també s'han de des­ta­car els fines­trals perquè hi entri la llum natu­ral, així com el fet que els dos edi­fi­cis esti­guin ele­vats del terra, una inter­venció que es va fer per evi­tar l'efecte de grans humi­tats pro­ce­dents del sòl.

Una altra de les pecu­li­a­ri­tats del dis­seny de les esco­les finançades per Antoni Figue­ras són els esgra­fi­ats de la façana, on es poden veure infants en dife­rents situ­a­ci­ons de la seva vida. L'autor d'aquests esgra­fi­ats va ser l'artista vigatà Manuel Puig i Genís.

Les noves esco­les esta­ven for­ma­des per dos edi­fi­cis sepa­rats un de l'altre: un de més gran des­ti­nat als nens, i un altre de més petit per a les nenes. Cal remar­car que les nenes de Tona dis­po­sa­ven d'un cen­tre femení d'estudi com era el col·legi de les ger­ma­nes car­me­li­tes.

Tal com explica el lli­bre 75 anys de les anti­gues esco­les Cate­rina Figue­ras de Tona, d'on s'ha extret el gran gruix de la infor­mació per fer aquest repor­tatge, l'edi­fici va caure en desús a par­tir del 1980 amb la cons­trucció de l'escola de la Suïssa. L'Ajun­ta­ment de seguida es va plan­te­jar recu­pe­rar aquest edi­fici per a altres usos, i final­ment, entre el 1991 i el 1993 es va poder reha­bi­li­tar tot l'espai i inau­gu­rar la bibli­o­teca Cate­rina Figue­ras, que també inclou una sala d'expo­si­ci­ons. L'edi­fici des­ti­nat a les nenes es va res­tau­rar però no té cap ús con­cret.

Any de construcció: Entre el 1927 i el 1929 Arquitecte Manel Gausa i Raspall Utilització actual Biblioteca i sala d'exposicions Utilització inicial Escola pública de Tona Adreça Carrer Antoni Figueras, 62


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.