“Venc discos. I què?”

No és de cap manera una bona notícia el tan­ca­ment –atribuït pels seus pro­pi­e­ta­ris a la “impu­ni­tat de les descàrre­gues il·legals”– de la quasi nona­genària Dis­cos Cas­telló de Bar­ce­lona, fet públic dijous pas­sat sense que ningú es pogués mos­trar gaire sorprès. L'ober­tura de dot­ze­nes de noves boti­gues de dis­cos aquests últims cinc anys a Cata­lu­nya, tan­ma­teix, pot dur a pen­sar que, més que un final apo­calíptic de les boti­gues de dis­cos, el que té els dies comp­tats és, pot­ser, un deter­mi­nat model de venda de dis­cos.

Ini­ci­a­ti­ves recents com ara H Records (a Reus), Grans Records (Lleida), Top­disc (Tor­tosa), Sint­he­tic (Mataró), i Ultra-Local, Para­diso, Soul-Funk, Dead Moon i Tupa­tu­tupa (Bar­ce­lona) posen en relleu que les boti­gues de dis­cos del futur esta­ran mar­ca­des per una espe­ci­a­lit­zació pro­funda, una aposta clara i deci­dida pel for­mat vinil i, sobre­tot, per la presa de consciència que les boti­gues de dis­cos ja no poden ser boti­gues de dis­cos i prou.

Domènec Merc­han, després d'estar un any venent dis­cos de vinil en un mer­cat d'anti­qua­ris a la ram­bla Fer­ran, va obrir el setem­bre del 2013 a Lleida Grans Records. Feia cinc anys que la capi­tal del Segrià no tenia cap botiga de dis­cos i la que té ara ven exclu­si­va­ment vinils. “Si, per aque­lles coses de la vida, tornés el CD, tan­ca­ria la botiga sense pen­sar-ho”, afirma. Grans Records, amb un estoc ajus­tat a la seva capa­ci­tat,
no ven dis­cos i prou. Merc­han no té cap pro­blema
a des­plaçar-se a casa dels seus cli­ents a can­viar-los les agu­lles dels toca­dis­cos. Els únics CD que hi ha a les pres­tat­ge­ries són estric­ta­ment de grups de la comarca. I, fins i tot, exer­ceix modes­ta­ment de segell dis­cogràfic. A l'abril va publi­car un sin­gle amb edició limi­tada a 300 còpies del grup de reg­gae Ponent Roots, i diven­dres edi­tava 200 còpies d'un LP del grup llei­datà de psyc­ho­billy Pànic. Ahir, men­tre ate­nia El Punt Avui, rebia una comanda del Japó. “Les boti­gues de dis­cos sem­pre han estat llocs de tro­bada”, afirma.

Ven­dre dis­cos, i també edi­tar-los, no és una cosa nova. A les ini­ci­a­ti­ves, també recents, d'obrir botiga –en aquest cas al barri bar­ce­loní de Gràcia– dels segells BCore i Bank­rob­ber, s'hi va unir el setem­bre pas­sat a Reus Lluci Ros­tra, factòtum des del 2002 del segell H-Records (edi­tora de Nuevo Cate­cismo Católico, Rip­pers, Cha­ra­des i Bis­cuit, entre d'altres). Ara, a més, és pro­pi­e­tari d'una botiga de dis­cos amb el mateix nom al car­rer Santa Anna. “O llo­gava un magat­zem o con­ver­tia l'ofi­cina en una botiga de dis­cos”, diu que es va plan­te­jar davant la pos­si­bi­li­tat de fer un tras­llat quan va haver de moure els milers de dis­cos que tenia en estoc a casa. “Als matins, quan no hi ha cli­en­tela, apro­fito per fer coman­des, res­pon­dre cor­reus i fer fei­nes típiques d'ofi­cina. I, a la tarda, em poso a ven­dre dis­cos”, explica.

Experta en garage, punk i psi­codèlia, H-Records demos­tra que poques boti­gues de dis­cos sobre­viu­ran si no s'han espe­ci­a­lit­zat en res. És el cas,
a Bar­ce­lona, de Para­diso (un cen­tre d'agi­tació de l'escena electrònica), Soul-Funk (inau­gu­rada ara fa tres anys a les Gale­ries Olímpia de la ronda de Sant Pau i on és pos­si­ble tro­bar qual­se­vol raresa de freak beat però on ben segur que no es podrà com­prar el pròxim àlbum de Manel), Tupa­tu­tupa (totes les vari­ants del metal més extrem, a Riera Baixa) i Ultra-Local, un esta­bli­ment del Poble­nou espe­ci­a­lit­zat en música indie cata­lana. “Si exis­teix una clau, suposo que es basa a espe­ci­a­lit­zar-se i a fer parròquia amb un cer­cle d'amics i cli­ents”, defensa Raül Cha­morro, impul­sor de la botiga, encla­va­ment clau del nou bullici cul­tu­ral i asso­ci­a­tiu del Poble­nou, con­jun­ta­ment amb la seva pare­lla, Carme.

Ini­ci­a­ti­ves com aques­tes, així com l'estoica resistència de grans clàssics com Revol­ver, Disco 100 i Wah Wah (Bar­ce­lona), Moby Disk (Girona), Dis­cos Quim (Figue­res), Mar­tu­lina Divina (Vic) i Shiva Music (Tar­ra­gona) són motius, mal­grat l'abai­xada de per­si­a­nes, el dia 31, de Dis­cos Cas­telló, per tro­bar una mica de llum al final del túnel.