Alícia al país de Franco
L'equip Ley i Galindo mostra el silenci forçat de les dones en el franquisme
Fragments de Dones, d'Isabel-Clara Simó, de Cartes impertinents de dona a dona, de Maria Aurèlia Campmany, o d'El temps de les cireres, de Montserrat Roig, són els punts de partida d'aquest cabaret literari que inclou cançons populars. Es vol fer un retrat de la realitat d'aquell moment. L'obra es mou en el mateix paràmetre dels espectacles del Projecte Galilei: Homenatge a Catalunya, La maternitat d'Elna i La ruta blava, unes peces que prenen el pols de la gent del carrer durant els anys convulsos de la Guerra Civil espanyola i de les seves dramàtiques conseqüències. Alícia ja no viu aquí es presenta a La Planeta avui (22 h) i farà temporada al Tantarantana de Barcelona. En escena, set actrius interpreten molts personatges. Des de la mare que explica a la filla la menstruació, a la dona de missa o a l'assassina. Es tracta d'un espectacle senzill i molt eficaç, segons Ley, que no pretén tractar des de tots els vessants la dona durant el franquisme. Tot i així, en opinió del dramaturg ja ha aconseguit un èxit en captar l'interès de les mateixes actrius, quan s'interessen per les històries de l'àvia que menystenien. El punt de partida del muntatge és tragicòmic, per evitar la possible nostàlgia de què sovint beu aquest tipus d'espectacle, deixant com a amable la censura franquista. L'espectacle arrenca en el moment que el director i el dramaturg disposen de set alumnes de l'escola Eòlia, amb les quals van treballar i de les quals coneixien les aptituds artístiques. Només els nervis –diu Pablo Ley– poden torçar un treball que emociona tendrament.
Superar «La ruta blava»
La ruta blava, estrenada al Grec d'aquest estiu, va ser un fracàs de públic i de crítica. Ley reconeix l'error: «És abismal la diferència del que teníem el cap amb el que finalment va sortir a escena.» Ben diferent és «el que ha canviat respecte a la idea original; ha estat per millorar-ho». El Projecte Galilei prepara La bella dorment del bosc, que es farà al Mercat de les Flors aquesta temporada. Ley ja aventura que després s'obrirà un parèntesi: «Estem cansats, volem parar, descansar i pensar.»
Superar «La ruta blava»
La ruta blava, estrenada al Festival Grec d'aquest estiu, va resultar ser un fracàs de públic i de crítica. Ley reconeix l'error: «És abismal la diferència del que teníem el cap al que finalment va sortir a escena». Ben diferent és, en aquest cas, «el que ha canviat respecte la idea original, ha estat per a millorar-ho». El Projecte Galilei prepara La bella dorment del bosc que es farà al Mercat de les Flors, aquesta temporada. Ley ja aventura que, a partir de llavors s'obrirà un parèntesi, «estem cansats, volem parar, descansar i pensar».
