cultura
Amélie Nothomb
ESCRIPTORA
“Sóc real perquè escric”
Desaparegut el fantasma japonès,
la meva principal identitat és l'escriptura
la meva principal identitat és l'escriptura
Espurnejant com el xampany –amb el qual manté “una història d'amor” que es remunta als tres anys, quan en tastar-lo va experimentar “un coup de foudre”–, vestida de negre, amb un aire més aristocràtic que neogòtic inquietant, sempre amb barret –en aquesta ocasió, lluint una pamela primaveral, per darrere de la qual li sortia una trena, apuntant a la columna–, l'escriptora belga Amélie Nothomb (Kobe, 1967) es va presentar dijous a Girona, a la primera jornada del festival Mot , exhibint poder de convocatòria i parlant del seu jo escriptor arran de la publicació de la seva última novel·la, Pétronille (Anagrama).
“Tot el que estimem es converteix en ficció.” És la primera frase de ‘La nostàlgia feliç' (2015). Escriure és una necessitat vital?
És una necessitat vital i absoluta. També és terapèutic, però no només. Em desperto cada matí amb aquesta necessitat que no acabo d'entendre. Només sé que no puc viure sense escriure cada dia en el quadern; si no, és com si no existís.
Quan va descobrir el seu jo escriptor?
Bastant tard. No havia escrit ni una línia fins als 17 anys. La meva família entén la literatura com una qüestió sagrada. I, en aquest sentit, no em veia capaç de convertir-me en escriptora; ben al contrari. Després, a l'adolescència, em sentia molt sola i vaig començar a escriure, però no per ser escriptora. Anys més tard, vaig intentar publicar.
Recorda el seu primer relat?
Perfectament. Era una novel·la de ciència-ficció política. En el futur, el món s'havia convertit en un ou gegant. El poder estava situat al rovell i el poble, a la clara. Hi va haver una revolució: el poble va atacar el poder, va produir una gran explosió i va fer que aquesta enorme truita es perdés per l'espai fins al final dels temps. He fet una novel·la d'aquest gènere un sol cop: Peplum, del 1996, i la història que explica té lloc al segle XXVI.
Escriu de matinada, de quatre
a vuit, sempre a mà. Ritual? Disciplina?
a vuit, sempre a mà. Ritual? Disciplina?
Amb un boli Bic Cristal Blue com el teu i un quadern una mica més gran. És un bon mètode. He provat altres hores, però la millor és a partir de les quatre. Perquè la meva necessitat d'escriure és molt física i tinc la sensació que, quan clareja, escriure deixa de ser físic.
És molt prolífica. Escriu quatre novel·les per any i en tria una per publicar. Com decideix quina es queda al calaix?
Cada any, a l'hivern, rellegeixo entre els tres i quatre manuscrits que he escrit. Hi escolto el meu desig. Però, més enllà d'obsessions personals, trio també per compartir el que tinc la sensació que pot interessar altres persones que no siguin jo. En
la tria, també hi té a veure la qualitat del llenguatge.
la tria, també hi té a veure la qualitat del llenguatge.
Nascuda al Japó, de pares belgues, escriu en francès... D'on se sent? Amb les novel·les, busca aquesta identitat? El seu jo?
És veritat. Al final he acabat entenent que no tinc nacionalitat. Durant molts anys vaig desitjar ser japonesa, vaig engrandir aquest fantasma. Vaig estar a Tòquio i l'experiència que explico a Estupor i tremolors (1999) va ser catastròfica. El sentiment de pertinença a Bèlgica em va venir molt tard. El 2008, amb la crisi de govern al país, vaig experimentar un pànic existencial profund. I em vaig preguntar què era ser belga. És una identitat fràgil, múltiple, dèbil... I finalment m'he sentit belga. Però la meva principal identitat és l'escriptura.
Com ha viscut els atemptats de Brussel·les?
Ha estat atroç. Visc entre Brussel·les i París, i totes dues han estat víctimes dels atemptats. No he canviat la meva vida, no he perdut la por, però hi ha molt per fer. No vull dir que els atemptats de Brussel·les siguin més greus que els de París, però tinc la impressió que han fet més mal, perquè Bèlgica és el país de la pau. París és violent, Brussel·les és la vida dolça. M'han ferit particularment.
La seva literatura és molt autobiogràfica. Pel fet de despullar-se en cada novel·la, alimenta el personatge?
Tinc un problema amb la realitat. Molt sovint tinc la sensació que no existeixo i escriure em dóna
el sentiment de realitat. Virginia Woolf té una frase que diu “les coses no passen si no les escrius”. A mesura que escric la meva vida, sento que existeixo. Escriure em dóna la sensació de realitat que no tinc per naturalesa.
el sentiment de realitat. Virginia Woolf té una frase que diu “les coses no passen si no les escrius”. A mesura que escric la meva vida, sento que existeixo. Escriure em dóna la sensació de realitat que no tinc per naturalesa.
És una apassionada de l'alquímia i també de Ramon Llull?
Sí, és genial, Llull! És una ciència molt literària i magníficament realista. El que és extraordinari dels alquimistes és que no eren metafòrics: realment volien convertir el plom en or.
I ‘Pétronille' és el seu projecte alquimista? He llegit que es volia convertir en or a força de prendre xampany.
Pétronille demostra que estic avançant en el meu projecte. Absolutament!
De negre, amb el barret... Un escriptor és un personatge en si mateix? És una màscara que la protegeix?
Excepte pel barret, cada dia vaig vestida així, sempre de negre. És molt pràctic per fer la bugada; el meu xicot també hi va. El negre expressa alguna cosa, però la veritat és que no ho sé ben bé; des dels 17 anys que vaig així. Era una persona molt tímida i el barret em serveix de casc. Sortir en públic és difícil; ho he hagut d'aprendre a fer, i el barret és una protecció.
Ha escrit sobre l'amor al Japó a ‘La nostàlgia feliç' i l'amor obsessiu, capaç de cometre un atac terrorista a París, a ‘El viatge d'hivern'.
L'amor al Japó és tan evident..., però he acabat entenent que és un amor impossible, el meu amor de joventut. I, efectivament, sense saber-ho, en les meves novel·les he estat molt premonitòria. Hi ha hagut atemptats a París, després. Però espero que tot el que he escrit no es produeixi. M'interessa molt escriure sobre l'obsessió, jo també sóc obsessiva. Però escric coses abominables, horribles, per no passar a l'acció i fer-les.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.