cultura

crítica literària

jordi capdevila

Exquisit dietari econòmic

És curiós que un Qua­dern de gar­lan­des, amb ano­ta­ci­ons bàsica­ment econòmiques, hagi estat una eina essen­cial per aju­dar a com­pren­dre com era la vida quo­ti­di­ana bur­gesa cata­lana de fa un segle. Es tracta de dues lli­bre­tes deco­ra­des amb gar­lan­des de flors, on l'indus­trial català Fran­cesc Xavier Bala­dia, cone­gut com l'avi Ninus, va anar ano­tant meti­cu­lo­sa­ment des del 1923 les entra­des i sor­ti­des econòmiques fami­li­ars. Aques­tes sim­ples notes de des­pe­ses i ingres­sos ha ser­vit al seu nét, Xavier Bala­dia, per fer un retrat atrac­tiu i rigorós d'un autèntic senyor de la Bar­ce­lona del seu temps. Amb el valor afe­git que l'autor ha sabut plas­mar una forma de vida indi­vi­dual i col·lec­tiva que per­met enten­dre una mica més la trans­cen­dent revo­lució que va viure Bar­ce­lona, i Cata­lu­nya, la pri­mera mei­tat del segle XX amb una Renai­xença que dei­xa­ria pet­jada.

El rere­fons d'aquesta font d'eco­no­mia domèstica va acom­pa­nyada de les con­ver­ses que l'autor va man­te­nir la dècada del 1980 amb la seva tia María Belén a Madrid, just quan els pares d'ell es van sepa­rar. Una visió des de la llu­nya­nia geogràfica, tem­po­ral i ideològica sobre­vin­guda pel matri­moni d'ella amb un aristòcrata andalús i els con­tac­tes amb la classe del poder polític i econòmic espa­nyol de l'època.

El Qua­dern de gar­lan­des s'ini­cia amb un text cla­ri­fi­ca­dor: “Després d'un viatge de noces per Suïssa, França i Itàlia, ens ins­tal·lem a casa del papà a Argen­tona, men­tre arran­gem la nos­tra llar a Mataró. Aquí comença el calen­dari econòmic del nos­tre matri­moni. Setem­bre del 1923”. Es tracta d'una família de bon poder adqui­si­tiu, hereva d'una impor­tant indústria tèxtil, i amb un nivell cul­tu­ral i pres­tigi social que ani­ran crei­xent a mesura que avançava el segle. Bar­ce­lona i Cata­lu­nya amas­sava riquesa ales­ho­res gràcies a les guer­res i entre­guer­res mun­di­als.

Les 170 pes­se­tes del ves­tit del xòfer i la multa de 190 pes­se­tes per excés de velo­ci­tat del cotxe l'any 1925 són detalls reve­la­dors de la potència crei­xent de l'avi Ninus. Els codis de con­ducta mar­ca­ven les clas­ses soci­als i el die­tari mos­tra les for­tu­nes des­pre­ses en el ves­tir. El refi­na­ment en aquest aspecte n'era un exem­ple: per sopar lluïa sem­pre esmòquing i l'any 1929 ja pagava 129 pes­se­tes de mesada a l'ajuda de cam­bra: un expert en l'abi­lla­ment per­so­nal. A la vegada man­te­nia una plan­xa­dora fixa. Aquesta finesa quo­ti­di­ana el va con­for­mar com un autèntic dandi, com el defi­neix l'autor en el subtítol del lli­bre.

Apor­ta­ci­ons econòmiques

En aquests qua­derns econòmics l'autor hi ha tro­bat també un gra­pat de des­pe­ses des­ti­na­des a l'enri­qui­ment per­so­nal i cul­tu­ral, com l'assistència a cur­sos d'idi­o­mes, les pro­pi­e­tats de llot­ges al Palau de la Música i al Liceu, la ins­cripció a la històrica col·lecció de clàssics de la Fun­dació Ber­nat Metge, les quo­tes al Círculo Eqüestre, al Fut­bol Club Bar­ce­lona i al Cen­tre Excur­si­o­nista de Cata­lu­nya, i els ajuts per tirar enda­vant la Gran Enci­clopèdia Cata­lana als anys sei­xanta. Un mece­nes que el fran­quisme va empre­so­nar durant mig any pel delicte d'aju­dar a la super­vivència de la família de Pom­peu Fabra, cosí seu, a l'exili.

L'avi Ninus havia estat en con­tra del cop d'estat fran­quista fins que els Fets de Maig del 1937 el van fer veure “que la República no tenia cap futur i va apos­tar per l'altre bàndol”. La guerra li dei­xarà un solc pro­fund. El 1964 l'empresa fami­liar va fer fallida i l'avi Ninus es va reti­rar a una senyo­rial torre que es va fer cons­truir a la Molina. Va viure com un senyor fins a la seva mort. Ho expli­cita molt bé l'autor asse­nya­lant que el seu avi era “un poeta que no va publi­car ni una poe­sia, un metge que no va exer­cir mai la medi­cina i un indus­trial que no va acon­se­guir sal­var una fàbrica que l'avor­ria pro­fun­da­ment... Va ser un home que el destí va der­ro­tar cru­el­ment en tot. Però en canvi no va dei­xar mai de ser un opti­mista etern”.

Cal agrair l'esforç de Xavier Bala­dia per tei­xir una obra literària pro­funda de gran valor històric i docu­men­tal. En els actius per­so­nals de l'autor hi tro­bem que la seva besàvia materna va ins­pi­rar el mite de la Ben Plan­tada de D'Ors; una tia besàvia era Isa­bel Llo­rach, la pro­ta­go­nista de Vida pri­vada de Sagarra; Pom­peu Fabra era cosí de l'avi; el pin­tor de la família era Ramon Casas i Pau Casals, el pro­fes­sor de vio­lon­cel, men­tre que Gaudí i Puig i Cada­falch van par­ti­ci­par en cons­truc­ci­ons de l'avi Ninus. Tot ple­gat, una apor­tació biogràfica en base a dades econòmiques amb gran atrac­tiu novel·lesc. Una exqui­si­desa literària.

L'avi Ninus Glòria i crepuscle d'un dandi
Xavier Baladia
Editorial: La Campana Barcelona, 2015 Pàgines: 250 Preu: 23,90 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.