crítica literària
jordi capdevila
Exquisit dietari econòmic
És curiós que un Quadern de garlandes, amb anotacions bàsicament econòmiques, hagi estat una eina essencial per ajudar a comprendre com era la vida quotidiana burgesa catalana de fa un segle. Es tracta de dues llibretes decorades amb garlandes de flors, on l'industrial català Francesc Xavier Baladia, conegut com l'avi Ninus, va anar anotant meticulosament des del 1923 les entrades i sortides econòmiques familiars. Aquestes simples notes de despeses i ingressos ha servit al seu nét, Xavier Baladia, per fer un retrat atractiu i rigorós d'un autèntic senyor de la Barcelona del seu temps. Amb el valor afegit que l'autor ha sabut plasmar una forma de vida individual i col·lectiva que permet entendre una mica més la transcendent revolució que va viure Barcelona, i Catalunya, la primera meitat del segle XX amb una Renaixença que deixaria petjada.
El rerefons d'aquesta font d'economia domèstica va acompanyada de les converses que l'autor va mantenir la dècada del 1980 amb la seva tia María Belén a Madrid, just quan els pares d'ell es van separar. Una visió des de la llunyania geogràfica, temporal i ideològica sobrevinguda pel matrimoni d'ella amb un aristòcrata andalús i els contactes amb la classe del poder polític i econòmic espanyol de l'època.
El Quadern de garlandes s'inicia amb un text clarificador: “Després d'un viatge de noces per Suïssa, França i Itàlia, ens instal·lem a casa del papà a Argentona, mentre arrangem la nostra llar a Mataró. Aquí comença el calendari econòmic del nostre matrimoni. Setembre del 1923”. Es tracta d'una família de bon poder adquisitiu, hereva d'una important indústria tèxtil, i amb un nivell cultural i prestigi social que aniran creixent a mesura que avançava el segle. Barcelona i Catalunya amassava riquesa aleshores gràcies a les guerres i entreguerres mundials.
Les 170 pessetes del vestit del xòfer i la multa de 190 pessetes per excés de velocitat del cotxe l'any 1925 són detalls reveladors de la potència creixent de l'avi Ninus. Els codis de conducta marcaven les classes socials i el dietari mostra les fortunes despreses en el vestir. El refinament en aquest aspecte n'era un exemple: per sopar lluïa sempre esmòquing i l'any 1929 ja pagava 129 pessetes de mesada a l'ajuda de cambra: un expert en l'abillament personal. A la vegada mantenia una planxadora fixa. Aquesta finesa quotidiana el va conformar com un autèntic dandi, com el defineix l'autor en el subtítol del llibre.
Aportacions econòmiques
En aquests quaderns econòmics l'autor hi ha trobat també un grapat de despeses destinades a l'enriquiment personal i cultural, com l'assistència a cursos d'idiomes, les propietats de llotges al Palau de la Música i al Liceu, la inscripció a la històrica col·lecció de clàssics de la Fundació Bernat Metge, les quotes al Círculo Eqüestre, al Futbol Club Barcelona i al Centre Excursionista de Catalunya, i els ajuts per tirar endavant la Gran Enciclopèdia Catalana als anys seixanta. Un mecenes que el franquisme va empresonar durant mig any pel delicte d'ajudar a la supervivència de la família de Pompeu Fabra, cosí seu, a l'exili.
L'avi Ninus havia estat en contra del cop d'estat franquista fins que els Fets de Maig del 1937 el van fer veure “que la República no tenia cap futur i va apostar per l'altre bàndol”. La guerra li deixarà un solc profund. El 1964 l'empresa familiar va fer fallida i l'avi Ninus es va retirar a una senyorial torre que es va fer construir a la Molina. Va viure com un senyor fins a la seva mort. Ho explicita molt bé l'autor assenyalant que el seu avi era “un poeta que no va publicar ni una poesia, un metge que no va exercir mai la medicina i un industrial que no va aconseguir salvar una fàbrica que l'avorria profundament... Va ser un home que el destí va derrotar cruelment en tot. Però en canvi no va deixar mai de ser un optimista etern”.
Cal agrair l'esforç de Xavier Baladia per teixir una obra literària profunda de gran valor històric i documental. En els actius personals de l'autor hi trobem que la seva besàvia materna va inspirar el mite de la Ben Plantada de D'Ors; una tia besàvia era Isabel Llorach, la protagonista de Vida privada de Sagarra; Pompeu Fabra era cosí de l'avi; el pintor de la família era Ramon Casas i Pau Casals, el professor de violoncel, mentre que Gaudí i Puig i Cadafalch van participar en construccions de l'avi Ninus. Tot plegat, una aportació biogràfica en base a dades econòmiques amb gran atractiu novel·lesc. Una exquisidesa literària.