Passió per l'‘underground'

L'escola del soroll

A mit­jan dècada dels noranta, en plena ado­lescència, Comas va entrar en con­tacte amb el món del hard­core, i ben aviat es va interes­sar pels cor­rents més sub­ter­ra­nis de la música alter­na­tiva, com ara el crust, del qual deri­ven els seus sobre­noms. La des­co­berta musi­cal la feia en espais ocu­pats com el Casal Popu­lar La Maret de Salt i l'Ate­neu Alter­na­tiu de Banyo­les, i en boti­gues de Girona com ara Nou Disc i Moby Disk. També com­prava dis­cos per cor­reu i lle­gia fan­zins, que ampli­a­ven el seu conei­xe­ment musi­cal. El 1994 va començar a col·labo­rar a Ràdio Salt, on feia un pro­grama amb els seus amics ano­me­nat La nit dels insu­por­ta­bles. Des de lla­vors, s'ha dedi­cat a inda­gar i a divul­gar estils musi­cals de l'under­ground. “M'agrada molt inves­ti­gar”, explica Comas, que reco­neix que sent gust per “les mani­fes­ta­ci­ons cul­tu­rals mino­ritàries, ja siguin música, cinema...”. Sobre la cul­tura del hard­core, con­si­dera que “és fàcil tro­bar-hi gent moti­vada, qual­se­vol s'hi pot tro­bar bé. No és gens eli­tista”.

‘El Fre­nopàtic Radi­os­how'

El 2006, Comas va dei­xar Ràdio Salt i se'n va anar a l'emis­sora muni­ci­pal de Celrà, on va ence­tar una nova etapa a la ràdio amb el pro­grama El Fre­nopàtic Radi­os­how, un espai set­ma­nal en directe de dues hores i en què es poden escol­tar grups i gèneres musi­cals que no tenen cabuda en altres espais radiofònics. Cada edició gira al vol­tant d'un tema, ja sigui un estil, un grup, una ciu­tat, un segell dis­cogràfic... El Senyor Crus­taci es pot pas­sar entre una i dues set­ma­nes per pre­pa­rar el pro­grama, en les esto­nes lliu­res que li dei­xen la feina i les obli­ga­ci­ons: “El més difícil és con­tras­tar la infor­mació, perquè vull ser precís a l'hora de donar les dades. Tro­bar la música no és tan com­pli­cat com selec­ci­o­nar les cançons i orga­nit­zar la infor­mació.”

En tots aquests anys de ràdio, Comas ha anat bas­tint una veri­ta­ble enci­clopèdia de la música més estri­dent. Ha esco­dri­nyat en l'under­ground més incor­rup­ti­ble a la recerca de grups, segells, sales i estils. Parla amb tanta natu­ra­li­tat d'un grup de les comar­ques giro­ni­nes com d'un de suec, anglès o nord-ame­ricà. I és precís a l'hora de recor­dar noms, cares i con­certs encara que hagin pas­sat quinze o vint anys. D'altra banda, pel Fre­nopàtic han pas­sat un gra­pat de col·labo­ra­dors que han enri­quit el bagatge del Senyor Crus­taci.

“Fa falta més cul­tura de car­rer”

Comas està molt vin­cu­lat a l'under­ground gironí; dóna cops de mà a la gent que vol mun­tar con­certs i a grups que volen tocar. Des­taca la feina que fan diver­ses sales i asso­ci­a­ci­ons de les comar­ques giro­ni­nes. Pel que fa a la música en directe a Girona, opina que a la ciu­tat “sem­pre li ha fal­tat una sala de con­certs i una política de bars dife­rent”. Posa l'exem­ple d'Angla­terra, on és habi­tual escol­tar grups en directe als pubs, i con­si­dera que és millor orga­nit­zar petits con­certs al llarg de l'any que no pas grans fes­ti­vals. I rebla: “A Girona, la cul­tura està massa con­tro­lada. Fa falta més cul­tura de car­rer i que l'accés a la música sigui més asse­qui­ble.”

Final d'etapa

A finals de juny, en Crusty s'ins­tal·larà a Palamós. Fins lla­vors, farà un pro­grama cada quinze dies. És per això que ha fet una crida a les xar­xes soci­als a amics i segui­dors del Fre­nopàtic perquè col·labo­rin fent pro­grama la set­mana que ell no en fa. Tot i que dei­xarà Ràdio Celrà i apar­carà El Fre­nopàtic Radi­os­how, no és un adéu defi­ni­tiu. Com diu ell mateix, “mai no s'aca­ben les idees per fer pro­gra­mes”.