cultura

estimada psicoanalista

jordi cervera

El post Sant Jordi

Ara que ja ha passat Sant Jordi, hauria de fer com la canalla al setembre i tornar a classe amb el plumier nou i la bata neta, però he decidit no fer-ho tot seguint un pensament que diu que els grans homes converteixen els seus errors en esglaons cap a l'èxit.

El meu Sant Jordi va ser un fracàs. Com que no tenia cap llibre publicat no vaig poder anar a signar. I això que vaig oferir arreu la meva signatura de manera altruista i afable. Res de res. Sense llibre no hi ha firma. Tothom es queixa de la invasió de les plomes mediàtiques però el més dur que hi ha és ser un escriptor sense llibre.

Fent cas dels manuals d'autoajuda, he après que els llibreters són una mena de supercomputador capaç de passar 20 hores veient una desfilada de cares estranyes, roses, dracs, senyeres, buscant títols impossibles en paquets a mig desembalar, cobrant en capses de sabates i apuntant l'estoc minvant en llibretes quadriculades i sortir a les 8 del vespre, amb la seguretat de qui ha fet la prova del nou, la del cotó i la de la granota i recitar la llista dels més venuts com qui recita la taula del set. I també vaig aprendre una cosa que em serà molt útil. Tinguis el llibre que tinguis, si dies abans de Sant Jordi protagonitzes una escandalera d'aquelles que s'escapen de les pàgines de cultura i salten a les de societat, que aconsegueixi que t'insultin i que t'adorin a parts iguals, encara que hagis escrit la guia de telèfons del Baix Camp o el tractat de com criar gallines amb blat de moro transgènic, tens l'èxit assegurat. Els déus de la venda i la pissarra dels llibreters et somriuran sense problemes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.